Empresa familiar professional

Un dels factors que ajuden en la continuïtat de les empreses familiars és la seva professionalització. La majoria d’empreses familiars són pimes i no sempre estan professionalitzades. Hi ha qui pensa que professionalitzar l’empresa familiar consisteix a incorporar no familiars. Professionalitzar vol dir implementar les millors pràctiques, per garantir al màxim els seus resultats i continuïtat. Implementar sistemes de presa de decisions i estructures amb funcionament professional.

Professionalitzar el funcionament de l’empresa i de la família no sempre és fàcil, els egos poden tenir molt de pes; especialment en el cas dels fundadors, que poden tenir en l’empresa la seva filla més estimada. Els pot suposar implementar pràctiques que ells no han necessitat per arribar fins on ho han fet, amb gran èxit. Professionalitzar l’empresa familiar significa reconèixer que l’ADN no garanteix la transmissió de la capacitat empresarial ni de l’interès per l’empresa.

El primer pas és establir amb claredat com han de ser les relacions entre la família i l’empresa, i les normes que les regularan; el que es fa en el que es coneix com a constitució o protocol familiar. És aquí on la família estableix quin grau de professionalització vol a l’empresa. I ho fa establint, per exemple, les normes d’incorporació, retribució, promoció i sortida de familiars d’aquesta, com a treballadors, directius i governadors. Les incorporacions han de realitzar-se en llocs amb vacant preexistent, amb funcions i plans de carrera clars. Les retribucions han de ser de mercat tenint en compte les responsabilitats i les dels altres integrants de l’empresa; i en tot cas una mica per sobre, ja que els empleats familiars tenen més difícil trobar feina a fora. Cal fugir dels igualitarismes, que desincentiven els més capacitats.

També s’han de determinar quins òrgans de govern es necessiten en l’àmbit familiar i empresarial –com poden ser el consell de família, el d’administració o el comitè de direcció–, d’acord amb les seves dimensions respectives (no és el mateix una empresa d’un milió que una de cent, ni una família de cinc o de cinquanta-cinc); i com fer que els seus integrants i funcionament siguin professionals. Determinant quina informació es comparteix i amb qui, començant pel pla estratègic –que no sempre està explicitat–.

Una empresa professional, sigui familiar o no, té establerts els plans de relleu dels llocs clau, i els corresponents plans de contingència. Els candidats han de ser seleccionats tenint en compte les seves capacitats per fer front als reptes futurs, no pensant en el passat. A les empreses familiars, sobretot en primera generació i inclús en segona, és habitual pensar a morir amb les botes posades. Els no familiars solen tenir molt clar el seu moment de sortida per edat; els familiars poden ser treballacòlits i a més a més no tenir resposta a dues preguntes clau: què faré? i, de què viuré?, si deixo l’empresa. El relleu de familiars en els llocs de direcció i govern no ha de ser coetani. S’ha d’evitar que els continuadors adquireixin la síndrome del príncep Carles (d’Anglaterra), que amb setanta-dos anys encara està esperant el seu torn.

Una qüestió clau és la professionalització dels propietaris, actuals i futurs. A l’empresa tot es pot subcontractar, des de la neteja fins al consell d’administració, passant per la direcció general; però la propietat, no. Els propietaris d’una empresa familiar tenen més obligacions que els d’una de no familiar, no poden ser propietaris passius. Han de tenir una formació mínima en temes d’empresa, i han d’estar interessats en el seguiment d’aquesta; tenint clara la diferència entre propietat, govern i direcció (no és el mateix ser accionista de Vueling que pilotar els seus avions o dirigir el tràfic aeri). Han de saber fer les preguntes adequades en el moment i llocs oportuns.

Els externs podem ajudar en el procés de professionalització, igual que una llevadora ajuda a donar a llum, però és la família empresària la que ha de fer l’esforç, de vegades dolorós, de professionalitzar la seva empresa. El procés de professionalització ha de començar com abans millor, perquè hi ha errors i imprevistos; perquè tot requereix un rodatge. La professionalització de l’empresa familiar no garanteix la seva continuïtat, però augmenta la seva probabilitat.

*Jordi Tarragona, Conseller de famílies empresàries