Marinada

Molts i reiteradament han (hem) constatat i destacat la desproporció positiva, digueu-li sobreabundància de creadors literaris, i també d’editorials, per a un país tan petit com aquest. Cap no és sobrer/a en la construcció d’un univers, una visió del món pròpia.

Pel que fa a la tan arriscada empresa de posar al mercat obres en paper, en aquest món d’audiovisual i xarxes, s’ha de donar la benvinguda a Marinada, criatura d’un petit grup de filòlegs i escriptors, amb un seguit d’assessors, els primers dels quals són Àlvar Valls i Roser Carol.

Les primeres ratxes d’aquesta marinada ja estan carregant forces per bufar, en forma de dos projectes a curt termini, cadascun origen de sengles col·leccions.

El primer del segell Som, que es preveu desenvolupat amb la localització geogràfica (“Som Andorra”, que por anar seguit de “Som Pirineu... i que sap fins a quina localització), és una actualització del lèxic de les “Màximes” del Manual Digest, a càrrec de Robert Basart. Però no es tracta només de fer més entenedores les sentències de Fiter i Rossell, sinó de fer-les conèixer a l’ample món. I per això es compilaran les traduccions als més diversos idiomes, agrupades en dos volums, un de llengües de l’Europa del sud, i un altre a la del nord i de l’est.

La feinada ja fa dies que va començar i, si cap obstacle no s’afegeix als de la pandèmia, la previsió és que tots dos volums siguin a les llibreries i biblioteques dels llocs més diversos abans que acabi l’any.

El nom de l’altra “divisió” de l’empresa difícilment podia ser més concret pel que fa a un gènere: a Poemitza’m no li cal més que el títol de cada obra i el nom de l’autor i, potser, dels col·laboradors en cada casa. També el primer dels originals ha pres ja forma, sota el títol “Res que no sabessis de mi” i constituirà una sorpresa ben positiva per als qui no coneguin encara aquest vessant creatiu del filòleg Joan Ramon Marina. Sense més concreció, la sortida del poemari es preveu per als començaments de l’any vinent, que ja serà el 2022.

Amb el rigor que es dedueix de l’equip de promotors i assessors, i la prudència en el calendari de produccions –distintiu, d’altra banda, de les editorials andorranes, forçadament petites– tot convida a esperar que aquesta Marinada bufi, amb la intermitència i constància de l’airet alleujador dels rigors dels termòmetres a la costa, no tan llunyana i encara menys desconeguda per als nostres conciutadans.

Els pocs que, fins ara, han (hem) tingut el privilegi de fer tasts inicials dels originals esmentats, fanàtics de la lletra en paper, de l’amenaçada “galàxia Gutemberg”, podem donar fe de la importància i seriositat del projecte d’actualització i traduccions de Fiter i Rossell (en les llengües millor conegudes) com de la riquesa del lèxic –res sobtant en un filòleg– però sobretot de les extraordinàries i originals imatges de la poesia de Marina, que el situa destacat entre el grup capdavanter dels autors nacionals del gènere.