Drets i llibertats en temps de pandèmia (I)

En el decurs del darrer any, amb la crisi sanitària ocasionada per la pandèmia de la Covid-19, juntament amb les variants que van apareixent, s’han qüestionat en articles d’opinió apareguts en els mitjans de comunicació nacionals i estrangers les mesures restrictives que han hagut d’aplicar els governs i els parlaments per tal de salvaguardar la salut de les persones.

Els països de la Unió Europea han recollit de manera diferent en els seus ordenaments jurídics les mesures de suspensió i restricció de llibertats de drets, tant personals com fonamentals, a l’efecte de protegir la salut de les persones.

Andorra no n’ha estat una excepció, i, en conseqüència, davant la situació de crisi sanitària que estem vivint, ha calgut adoptar de forma urgent les bases legals per tal de donar resposta de manera adequada i proporcionada a determinades mesures obligatòries, entre les quals hi ha l’ús de mascaretes de protecció, el manteniment de distàncies personals de seguretat, la limitació de la capacitat en locals públics i del nombre màxim de persones que es poden reunir en un acte determinat, i el confinament o, en general, les restriccions de la mobilitat de les persones, distingint entre les restriccions adreçades a persones concretes i individuals, a determinats col·lectius i a totes les persones que es troben en un àmbit físic o territorial determinat.

També ha calgut establir un règim sancionador aplicable a aquests supòsits per donar seguretat jurídica.

A l’inici de la crisi sanitària el Govern d’Andorra va presentar a tràmit parlamentari un projecte de llei qualificada relatiu als estats d’alarma i d’emergència que va ser aprovat per tràmit d’extrema urgència pel Consell General en data 23 de març del 2020 (Llei 4/2020).

Cal dir que en cap moment s’ha declarat ni l’estat d’emergència ni l’estat d’alarma, atès que, malgrat que s’hauria pogut creure oportú fer-ho, ens vam adonar que tant l’estat d’alarma com el d’emergència no cobrien suficientment les mesures o anaven massa enllà.

Les mesures adoptades en la Llei 19/2020, del 23 de desembre, de modificació de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública i la Llei general de sanitat del 20 de març de 1989, per preveure mesures obligatòries per protegir la salut publica, suposen una restricció o limitació dels drets fonamentals previstos en la nostra Constitució, en especial el dret a la lliure circulació (art. 21), el de reunió i de manifestació (art. 16), la llibertat d’empresa (art. 28), eventualment la llibertat de culte (art. 11) i, en general, la llibertat individual de les persones. El Govern d’Andorra i el Consell General, en el moment d’aprovar l’esmentada llei tenien com a objectiu limitar i restringir –no suspendre– drets, no per caprici sinó per motius estrictament sanitaris determinats per les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Certament, ni la llibertat general d’actuació ni els drets fonamentals tenen caràcter absolut, sinó que poden ser sotmesos a certes limitacions i restriccions, i fins i tot, en alguns casos, poden ser suspesos. En qualsevol cas, la qüestió essencial rau a determinar si aquestes restriccions i limitacions són legitimes, des del punt de vista jurídic, i, especialment, des del punt de vista de la seva adequació a la Constitució i als tractats internacionals en matèria de drets fonamentals ratificats pel Principat d’Andorra, entre els quals destaca el Conveni europeu de drets humans.

Per això, tant el Govern d’Andorra com el Consell General van examinar les condicions generals de legitimitat que es desprenen de les normes esmentades anteriorment i les van contrastar amb la legislació vigent, per tal de comprovar si es complien de manera suficient o bé calia alguna modificació o innovació legislativa per poder aplicar alguna de les mesures restrictives que s’han acabat implementant.

Per tant, ha esdevingut necessari constatar que els drets i les llibertats que es reconeixen a la Constitució del Principat d’Andorra (CPA) i els tractats internacionals ratificats pel Principat no tenen, llevat d’algun cas, caràcter absolut i poden ser objecte de limitacions i restriccions, i que es pot donar el supòsit de la suspensió de drets fonamentals i llibertats públiques, que també resulta possible si es compleixen determinades condicions i que, en definitiva, consisteix a deixar en suspens, en una situació d’ineficàcia temporal, les garanties jurídiques de determinats drets (articles 9.2, 12, 15, 16, 19 i 21 de la CPA), tal com preveu l’article 42.2 de la CPA.

*Josep Maria Rossell, Ministre de Justícia i Interior