Negativitat i positivitat en política

Hi ha una mena de costum instal·lat en política que enfila contra l’adversari i amb tustades intenta segar-li l’herba als peus, fer-lo caure. Costum aquest incrementat amb l’aparició de les xarxes socials (o asocials, com diuen alguns antropòlegs en veure el trist llenguatge que s’hi endevina), plataformes públiques en què deixar anar l’atac és gratuït i encara aplaudit per l’aduladora claca. I així ens trobem, de tant en tant, amb envestides que ens fan pujar el color a la cara i ens provoquen vergonya aliena. Sense anar més lluny, tenim aquí, a Andorra, les manifestacions de la consellera general Montaner ara i adés directament adreçades al ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, que ha de sentir les invectives de la consellera Montaner en comissions parlamentàries i a les sessions del Consell General però sobretot a les xarxes digitals. Des del començament de la pandèmia, des de fa gairebé un any i mig, el ministre ha hagut de fer front al virus i a la vegada ha hagut d’aguantar –jo diria que amb exemplar serenor– les virulentes i sovint desenraonades afirmacions, comentaris, preguntes i precs de la susdita consellera general. Per poc que n’hagueu vist alguna, d’aquestes interpel·lacions al ministre de Salut, us adonareu que el ministre té un aguant i una paciència comparable a la dels sants, que estoicament –la història ens en mostra exemples arreu– han suportat de tot. I és clar que si algun dia la resposta a la consellera general Montaner ha tingut un to més tens ha estat perquè hi ha moments en què, sense perdre les bones formes, has de saber dir prou, com quan ens ronda una mosca collonera o un tabal i l’has de fer fora amb un gest directe i alhora elegant.

A mi, quan el ministre Benazet parla de negacionisme, de toxicitat, d’ignorància científica, de descarrilament d’alguns científics, em sembla que diu veritats com un temple, que no s’aparta ni un bri de la realitat. I quan apareix sobre la taula la comparació amb el procés de Nuremberg, el ministre com a mínim ha de dir, com bé ho va dir, que la consellera Montaner és una irresponsable. Perquè quan llegeixes això que segueix, textual, publicat a les xarxes per la susdita consellera, ningú pot restar impassible i callat, perquè com deia al principi, ens pugen els colors a la cara i ens provoca molta vergonya aliena llegir: “Les vacunes estan en fase test no tenim retrospectiva, quin atreviment davant de la incertesa! Penso que alguns dirigents que han obligat de manera indirecta a la vacunació amb vacunes experimentals podrien en un futur respondre davant d’una mena de tribunal de Nuremberg pels possibles efectes secundaris de les vacunes a nivell mundial.” Que en el corpus polític andorrà hi hagi algú que escrigui això, posa en evidència que és més senzill, o dit d’una altra manera, que costa ben poc voler embrutar i embrutir i que, al contrari, saber mostrar positivitat és el que realment aporta i s’hauria de valorar. Sortir barrim-barram, com en aquest cas i altres ha fet la consellera Montaner, és un comportament que Andorra no es mereix. I encara, en dir-li que és una irresponsable quan públicament diu: “alguns dirigents que han obligat de manera indirecta a la vacunació amb vacunes experimentals podrien en un futur respondre davant d’una mena de tribunal de Nuremberg”, no mostra ni resiliència ni modèstia i hi torna de nou, ara volent alliçonar el Govern en ple. Ho reprodueixo literalment, amb el redactat original, mancat de comes i vague en pronoms i accents: “Dic que “SI” fan això pot haver represalies pels nostres dirigents al tribunal de Nuremberg ... recomano al nostre M.I Govern tornar a llegir el codi de Nuremberg sencer”.

Jo el que li recomano al ministre Benazet i al Govern sencer, que no deixin passar l’estiu sense llegir quatre llibres de Josep Pla, ara per ara encara, i em sembla que per molts decennis o potser segles, la millor ploma en català a l’hora d’assaborir bones i terrenals sensacions i gustos, de saber entendre la positivitat de la vida, més quan, com en aquest darrer any, s’han trobat amb tanta agror i negativitat en política. Així que benvolgut ministre Benazet, resta de Govern i amable audiència lectora, us recomano de Josep Pla els llibres Cadaqués, Aigua de mar, Cinc històries del mar i El que hem menjat. Que passeu un bon agost, un bon estiu!