Treure la llengua de mare

El programa de la Festa Major de Sant Julià venia aquest any carregat d’actuacions a càrrec de músics i formacions dels país.

Malauradament, però, són excepció els que canten en català. Tret del grup Komanem, amb temes propis en català, la resta cantava ineludiblement en castellà o anglès de manera aclaparadora.

Com ja és normal en aquests casos, les cançons interpretades eren temes estàndard, anglesos o americans, i algunes rumbes en castellà.

Em demano per què no les podeu traduir al català. No s’ha fet sempre així amb la literatura?

Tant de bo ens presentessin creacions pròpies, però entenc que es vol anar sobre segur i aprofitar els èxits dels altres acaba sent més fàcil.

Estareu d’acord que la música és o ha de ser part important del fet cultural d’un país o territori, tot i l’aiguabarreig actual.

Hi ha molts grups al país, la majoria, que tenint-se per andorrans, tranquil·lament componen i canten en anglès. Passen olímpicament de l’idioma oficial, que en molts casos fins i tot deu ser el matern.

Les diferents cultures tenen molt a veure amb les longituds i latituds geogràfiques. Aquí, als voltants del meridià 1 grau 30 minuts i el paral·lel 42 graus i 30 minuts nord, la llengua oficial –mai està de més recordar-ho– és el català.

Si els músics no s’expressen artísticament en català, entenc que no fan la cultura que pertoca.

No sé anglès, tot i que sembla que sigui una obligació saber-ne. Em dol no entendre el que canten els nostres músics, perquè les lletres són el fons de les cançons –o haurien de ser-ho–, al meu entendre.

Encara no hem tret tot el suc del nostre idioma tan musical per anar cuinant menús estrangers. Si bé és veritat que malauradament hi ha cultures amb les quals mai no ens podrem comparar.

Em dol aquesta manera de procedir de tants grups nacionals. Tan sols Juli Barrero, els Komanem i jo mateix, i perdoneu si oblido algú altre i si em cito, escrivim les cançons en la llengua autòctona.

Fa l’efecte que tots estem xutant en pròpia porta –culturalment parlant– donant ales a una llengua invasora com és l’anglesa.

I no només ens marquem gols, sinó que sembla que la resta de l’equip, jugadors, entrenadors i directius, els deixen fer, fins i tot els donen suport, els aplaudeixen i per rematar-ho, els paguen els costos, tot deixant la seva porteria –tristament la de tots– buida, per reforça l’altre equip. Com si no fos prou potent. Estem perden el partit.

Hem de trobar i ampliar la nostra cultura musical i projectar-la sense complexos.

Si no edifiquem sobre els nostres orígens, l’edifici mai serà nostre.

Sí. Estem perdent identitat com a poble.

I és que no entenc com es poden donar i justificar subvencions a projectes culturals d’aquí fets en llengües estrangeres.