Aparicions

Eren figures clàssiques en el periodisme les “serps d’estiu”, suposades aparicions de criatures fantasmagòriques que alguns deien haver vist, de vegades fins i tot fotografiat, i que ocupaven llocs destacats en els mitjans de comunicació quan les vacances generalitzades buidaven les fonts de notícies més importants.

No fa gaires dies, una serp de debò va aparèixer i va causar un ensurt, a Escaldes, tot i que els banders, que la van recollir, van informar que era inofensiva. Però l’objectiu d’avui no és aquest fenomen, ja superat en temps de pandèmia persistent i de Jocs Olímpics, sinó d’altres que es produeixen a les xarxes, entre els quals els missatges sobre persones difuntes.

D’aquests mitjans de comunicació, els més àgils i oberts, ja en sabem els grans avantatges i també els enormes riscos, incloses les anomenades “noves veritats”, que en realitat són grans mentides, fake news en l’anglés cada vegada més dominant.

Les xarxes, com gairebé tot en l’univers informàtic, acostumen a tenir durada variable pel que fa a l’ús massiu i sembla que una de les que mostren senyals d’obsolescència és Facebook, sobretot entre els joves, mentre es disparen unes altres de creació més recent. I qui diu xarxes, diu els arxius informàtics conservats indefinidament. Com ara la darrera entrevista del malaguanyat Àlex Lliteras, arran de la publicació del darrer llibre.

Tornant a les xarxes, l’esmentada Facebook ofereix un atractiu per a despistats: et recorda l’aniversari de cada “amic” o “amiga” de la llista de l’usuari. És una assegurança contra la mala memòria que molts estimen, i per això s’hi mantenen.

La contrapartida dolenta –diuen que no hi ha cap notícia ni fet bo, ni dolent, per si mateix– és que els usuaris hi tenen vida perdurable. I això comporta aparicions virtuals de difunts. Un dia de la setmana que avui es tanca, Facebook convidava: “Avui és l’aniversari de Maurici Bellmunt, felicita’l” .

Per als qui no l’havien conegut ni en tinguin notícia, Maurici era aquell personatge que tant cantava a La fada ignorant composicions pròpies com publicava acudits gràfics en diverses etapes al Diari i sobretot del 7Dies.

Moltes tardes, contra les prohibicions dels metges pel delicat estat de salut, seia a la terrassa d’un restaurant cèntric de la redacció i de casa seva, davant el whisky i fumant la cigarreta, únics del dia. Saludant i oferint una xerrada, o com a mínim una salutació, sempre afectiva, als tants amics, companys i coneguts com hi passessin. Ja retirat, mai no tenia pressa.

Fins al dia que ja no hi va tornar, ja fa temps. Queda el record a la xarxa, recordatori agraït per als que hi tenien (teníem) afecte, o ensurt com pot ser l’aparició d’un difunt, més que sigui una presència virtual. I és que un dels problemes d’aquesta xarxa és que no suprimeix automàticament les dades dels que ja no hi són, si no hi ha un familiar o proper que segueixi el tràmit, feixuc, per donar-li el descans final als mòbils i ordinadors. En tot, cas, a.c.s., el bo del Maurici. I qui sap si, enllà on sigui, podrà llegir la felicitació d’algun despistat.