L'art de la guerra

Al llarg de la història han captivat a la humanitat els relats de guerra. Només cal esmentar tres obres mítiques: La Ilídia, d’Homer; La guerra de les Gàl·lies, de Juli Cèsar, i De la guerra, de Karl von Clausewitz. Però hi ha una altra obra que ha esdevingut llegendària i que ha tingut i té encara avui una formidable influència a tot el món: L’art de la guerra, de Sun Tzu, general, filòsof i estrateg militar xinès que els historiadors moderns situen en el període dels Regnes Combatents (476-221 aC). Sun Tzu aplica la saviesa taoista a tota situació de conflicte, des de les confrontacions personals entre individus fins a la guerra a gran escala entre estats. Potser la seva aportació fonamental és l’afirmació que “l’ideal és guanyar sense lluita i que el millor general és el que triomfa sobre l’enemic sense vessar sang”. Els seus ensenyaments han fet forat en líders de la talla de l’almirall Togo Heihachiro, vencedor de la flota russa a la Guerra russo-japonesa; en Mao Zedong, que li atribueix en part la seva victòria sobre Chiang Kai-Shek el 1949, i en els generals Giap i Ho Chi Minh, que van foragitar francesos i nord-americans del Vietnam. Però la seva estratègia s’estudia també a les escoles d’Estat Major de tots els exèrcits, inclòs el dels EUA, i cada vegada més en els àmbits polítics i empresarials. M’atreviria a dir que Sun Tzu inspira directament els dirigents xinesos en els seu objectiu de fer del seu país la primera potència mundial.

Els consells, admonicions i reflexions contingudes a L’art de la guerra són un extraordinari compendi de filosofia taoista, d’astúcia i de sentit comú:

–“La guerra és d’una importància vital per a l’estat. És el domini de la vida o de la mort. Hi ha cinc coses principals que han de ser objecte de les nostres contínues meditacions: la doctrina, el temps, l’espai, el comandament i la disciplina.”

–“Tota campanya guerrera ha de basar-se en l’aparença; fingeix desordre, no deixis mai d’oferir un esquer a l’enemic per tal d’ensarronar-lo, simula inferioritat per tal d’encoratjar la seva arrogància, sàpigues atiar la seva còlera per tal d’enfonsar-lo millor en la confusió: la seva avidesa el llançarà sobre teu per estavellar-s’hi.”

–“Coneix el teu enemic i coneix-te a tu mateix; ni que haguessis de sostenir cent guerres, cent vegades series victoriós. Si desconeixes el teu enemic i et coneixes a tu mateix les teves possibilitats de perdre i de guanyar seran iguals. Si desconeixes a la vegada el teu enemic i a tu mateix tan sols comptaràs els teus combats per derrotes.”

–“L’art de mantenir-se oportunament a la defensiva no és inferior al de combatre amb èxit.”

–“En l’art militar, cada operació particular té parts que demanen la plena llum i parts que volen les tenebres del secret.”

–“La rapidesa és la saba de la guerra.”

–“De què serveixen el coratge sense la prudència, el valor sense l’astúcia?”

–“Un exèrcit sense agents secrets és un home sense ulls ni orelles.”

–“Els homes es comporten normalment per interès; si les teves tropes no troben en el servei altra cosa que penes i treballs, no les utilitzaràs dues vegades amb profit.”

–“A un enemic encerclat li has de deixar una via de sortida.”

–“En les ocasions en què calgui prendre partit ràpidament, no vulguis esperar les ordres del príncep. Si hi ha casos en què calgui actuar contra les ordres rebudes, no dubtis pas, actua sense por. La primera i principal atenció de qui et posa al capdavant de les tropes és que siguis vencedor de l’enemic.”

–“Si has de travessar un riu, no ho facis mai en presència de l’enemic; però si els enemics, més ardits o menys prudents que tu, volen aventurar-se a passar-lo, no els ataquis fins que la meitat de la seva gent sigui a l’altra banda; llavors combatràs amb tot l’avantatge de dos contra un.”

–“La millor política guerrera és prendre un estat intacte; una política inferior a aquesta consistiria a arruïnar-lo.”

–“Tracta bé els presoners, alimenta’ls com als teus propis soldats; procura, si pots, que es trobin més bé amb vosaltres que en el seu propi campament o fins i tot a la seva pàtria. No els deixis estar mai ociosos, treu partit dels seus serveis amb la desconfiança convenient, i, per dir-ho amb dues paraules, porta’t amb ells com si fossin tropes que s’haguessin enrolat lliurement sota els teus estendards. D’això en dic guanyar una batalla i esdevenir el més fort.”

–“Ataqueu el pla de l’adversari en el moment en què neix. Després trenqueu les seves aliances. Després ataqueu el seu exèrcit. La pitjor de les polítiques consisteix a atacar les ciutats. No hi consentiu més que si no es pot executar cap altra solució.”

Si els capitostos polítics i els estrategs militars del segle XX haguessin seguit la doctrina de Sun Tzu, l’Europa emergida després de les dues Guerres Mundials hauria sigut ben bé una altra. Dissortadament la destrucció va ser massiva.