Els Caboet sempre presents

Faríem ombra a la història si deixéssim colgar el país de brolla i de malesa. Cada racó, cada encontrada, cada veral, té la seva història passada i viscuda i, ja sigui en el tremolós record, o ja sigui perquè ha estat acuradament escrita, l’hem de tenir en compte, l’hem de valorar. Fem-ho, a banda de poder lligar una gent i una terra concreta, farem honor als que en van ser protagonistes i, en hores de bonança o en hores de maror, bastiren i remuntaren, obraren i van fer país. Ja fa més de mil anys, quan els Caboet, des de la Vall de Cabó, tingueren l’embranzida d’una família feudal avesada a tractes i a pactes, a formar hosts i a guerrejar, però també avesada a llaurar, a sembrar la terra, a pasturar i a pescar, la història es començava a escriure de manera real i esdevenia una successió de vivències i de fets continguts o desbordats, base sobre la qual els comtes catalans i els seus vescomtes i els respectius bisbes, membres la majoria d’aquestes cases comtals i vescomtals, farien composició de termes dins la seva autoritat, mantenint-los com a deure sagrat i eixamplant-los si calia, quan una defallença humana o una desventura afectava la terra veïna i no s’havia de deixar perdre. I podeu imaginar que en aquell món en acció constant, amb un ull posat cap a la plana, on els sarraïns hi eren establerts de feia dos-cents anys i amb un altre ull a les collades i a les torres per si arribava senyal de brega, foren continus els estira-i-arronsa, les disputes i els mals entesos, quedant per a la història la majoria muts i silents però altres escrits i detallats com si es tractés de deixar memòria fefaent d’allò que la veu expressava. I així fou com a final de segle XI el senyor feudal dels Caboet, Guitard Isarn, amb residència a Organyà, on el seu avi havia fet construir la primera església de Santa Maria, en temps del bisbe Ermengol, va fer escriure el memorial de greuges que avui en dia es té com el document més antic escrit en català, conegut com els Greuges de Guitard Isarn de Caboet. El pergamí, que Joaquim Miret i Sans va trobar a Organyà i que juntament amb les Homilies, aquestes, datades cent anys més tard, considerades el text literari més antic escrit en català, va ser dut a Barcelona on és custodiat, com les Homilies, a la Biblioteca Nacional de Catalunya. No voldríem imaginar la fi que haurien tingut aquests documents i altres si la mà previsora i salvadora de Miret i Sans, a començament de segle XX, els hagués deixat a Organyà, on la guerra hi arribaria trenta anys després convertint en cendra i runa tanta història escrita i arquitectònica.

A Cabó, a la Vall de Cabó, els actuals Caboet estimen la seva història i des de fa prop de quaranta anys vetllen per endreçar, mantenir i fer conèixer el seu passat històric. En el decurs d’aquests anys, i si aneu a la vall, visita sempre agradable i esplaiada, amb sentors i virtuts de silenci i de joia geogràfica, feta de línies clares i lluminosos horitzons, de bressol a la plana i de capçals de muntanyes just a nord, migdia i ponent, les iniciatives de l’Associació Amics de la Vall de Caboet, fundada l’any 1987, veureu que han estat moltes. Redreçar dòlmens, restaurar la joia romànica de Sant Serni, honorar la pubilla Arnaldeta de Caboet, casada amb Arnau de Castellbò i mare d’Ermessenda, que casaria amb Roger Bernat II de Foix i així el balanceig entre banda i banda de Pirineu, amb Andorra amb bell mig, quedaria equilibrat amb el Pariatges entre Bisbe d’Urgell i Comte de Foix. Per això els Caboet sempre són presents quan es parla d’Andorra, perquè de la seva soca en va sortir una dona que seria primordial i providencial per a la terra andorrana. I a Cabó, si hi aneu, veureu la font monument dedicada a l’Arnaldeta, testimoni del pas de l’Esteve Albert, on trobà les ganes i l’impuls dels Caboet de final de segle XX per fer la representació teatral Arnaldeta de Caboet.

Els Greuges de Guitard Isarn de Caboet, de tanta vàlua històrica, també han merescut el capteniment de l’Associació Amics de la Vall de Caboet. Entre els seu fundadors, el pare Cebrià Baraut, la Isabel Bentanachs, el Joan Riba, el Jesús Babià, el Lluís Bossa, el Pere Obiols, la Montserrat Bullich, la Maria Àngels Carbonell, el Josep Casanova, el Josep Marquès, el Ramon Escales i una llarga llista. Justament a l’església romànica de Sant Serni, hi ha una reproducció del pergamí, en el marc del Centre d’Interpretació del Patrimoni dels Senyors de Caboet, i si entreu al web de l’ajuntament de Cabó, hi trobareu informació i indicacions per a visitar-lo. En aquesta tasca de fer visible i divulgar el patrimoni dels Caboet i concretament els Greuges, fa temps que hi està immersa la Montse Riu Piqué. Igual la trobeu a Organyà detallant-nos les Homilies com a Cabó relatant-nos la seva història. Ella em fa saber que el 18 de setembre tindrà lloc el que s’anomena Rutes pels Camins del Català, el primer dels quals transcorre pels orígens de la llengua catalana i, és clar, Cabó hi té un lloc destacat. Serà a Sant Serni on hi haurà la primera parada i on notarem aquella vivor i amplitud de la vall i reviurem, gairebé ens semblarà escoltar, com Guitard Isarn enumera els seus greuges. Després de Cabó, retorn plàcid i cap a trobar Segre, cap a Santa Maria d’Organyà. I feta la visita a la vila ganxa, cap a passar Tresponts –ja potser circulant pel nou túnel– i cap a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, un altre indret on la cura i l’estudi de la història més vella la fa ser cap i casal.