Contrast

Potser per la proximitat, sobretot a les comarques més properes al sud del Runer, potser per la manca de restriccions a l’entrada de turistes i visitants en general, el cas és que els darrers dies, fins i tot els feiners fora dels caps de setmana, les parròquies centrals semblaven atapeïdes, com deien que abans era una hora punta a Hong Kong, abans de deixar de ser part del Regne Unit.

La saturació en la vall central, inclosos els pàrquings que lluïen el rètol de “complet”, augurava a cop d’ull una revifada de l’economia nacional, en els sectors dependents del turisme, tot i que potser l’hostaleria -tret dels hotels- com la pagesia d’altres indrets, mai no es mostri del tot satisfeta.

Però no a tot arreu era, o és, igual. A les parròquies anomenades mitjanes, i especialment a Encamp, la sensació era i és gairebé de desert. El buit relatiu de les avingudes centrals encampadanes no ha parat d’eixamplar-se des de la creació de la variant i s’afegien dos factors més: d`una banda, la permanència del tancament de part dels hotels, de tants establiments –algun “per vacances” o “per obres” des de fa setmanes, que sembla un eufemisme per no dir que no reobriran-. De l’altra, els tancaments, aquests realment pel descans estival que és necessari, dret i obligació.

Per als residents permanents sense propietats comercials o industrials, aquesta buidor és paradisíaca, fins i tot amb tantes obres també parades, com ara les de les construccions a l’antic Parc de la Mola. I sense unes festes majors que ja van quedar minimitzades per gran disminució de la “clientela”, sobretot jove, en aquestes dates.

Com a destorb gairebé només queda el soroll intempestiu de vehicles, sobretot de les motos, que semblen fer entrenaments de velocitat per la carretera de Vila a les hores de sobretaules, també de migdiada, i a escapament lliure.

A veure si la campanya anunciada per la policia, de control d’aquestes màquines, afecta també la contaminació acústica que produeixen per on passen, Si és una conseqüència de les residències passives dels pilots dels mundials, caldria afegir a la resta de condicions exigibles el silenciador als tubs d’escapament. I el mateix cal dir, amb una afectació més generalitzada, dels quads o dels cotxes esportius igualment sorollosos.

Si sempre és exigible el silenci per a les hores de son reparadora, encara més en aquesta temporada de calorades que obliguen a mantenir oberts finestres, balcons i terrasses, per esmorteir els efectes del vent saharià durant les vint-i quatre hores.

Posen com a exemple de les notícies i fets que poden ser tan positives com negatives, la persona que va obtenir la grossa de qualsevol loteria o rifa, atropellada fatalment per un camió en anar a cobrar el premi.

L’efecte sobre els ciutadans, pitjor que un accident de trànsit, pot ben bé ser una multiplicació dels contagis de la covid, habituals en les aglomeracions humanes i eliminada l’obligació de la mascareta als carrers i places, per molt que abundin les persones que no hi renuncien.

Veurem si passada la setmana de coll per al patiment de la malaltia en estat latent, tornen a pujar les víctimes de la pandèmia, algunes fins i tot que es creien lliures amb la doble dosi de vaccí. Que són mals necessaris els embussos de trànsit i no poder canviar de parròquia amb vehicle propi sense la peregrinació obligada de voltes i revoltes fins trobar un forat per deixar-lo l’estona necessària. Però la culpa de patir una infecció, o reinfecció, no és sinó la falta de prudència pròpia, de ignorar que el virus segueix entre nosaltres, esperant la seva oportunitat per atacar-nos.