Lliçons a mig agost

Enguany, patim un any complicat. A la cruesa del clima estiuenc, només ens faltava la durada d’una pandèmia malèfica. Sense anar gaire lluny, tenim el mal record dels focs a Castellví de Cabrianes o als parcs naturals del Cap de Creus i el Montgrí ! “A l’agost, ni dona ni most” o “a l’agost, la palla al paller i al dona, al llumener”, certament…però tampoc volem foc. De cap manera ! Més aigua !

Encara sort, que la picada solar ja no té tanta embranzida. Alhora, que “a partir de la Mare de Déu d’agost, hi ha pluges o tronades: a la tarda i a la nit”. Tot plegat ajuda a refrescar l’ambient i rega la flora. Que no pari el reguitzell d’adagis: “al mes d’agost, bull la mar i bull el most”. O bé,”el bolet neix a l’octubre però és fill de l’agost”. Sense la conjunció d’ambdues condicions, el cicle no completa el seu “timing”. Llàstima que els negocis de restauració i/o turístics --un any més-- no poden fer allò que se’n diu “el seu agost”.

A la callada, demà som a mig mes. A tot estirar, ens resta un mes d’estiu teòric. De cara a demà, podem dir allò de “la Mare de Déu d’agost, diada molt assenyalada: maduren els albercocs i alguna pruna de frare”… O “algun raïmet i cau alguna avellana”. “Per la Mare de Déu d’agost, pinta el raïm i, per la de setembre, ja es pot collir”. Dit altrament. “per la Maria d’agost, madura la vinya”…O “per l’agost, el raïm posa most”.

D’acord amb tot aquest llistat de refranys tradicionals, m’encisa el cicle de la natura combinat amb la saviesa i recopilació dels nostres folkloristes. Algun d’ells --com el malaurat Joan Amades-- van saber plasmar i bastir un llegat paremiològic de nivell més que contrastat. No podem pas deixar-nos perdre les tradicions que fan país i cohesionen la relació social. Aquesta, ja prou que ens l’ha malmès la pandèmia… I, si hem de reduir --o, fins i tot, sovint restringir-- les trobades familiars o d’amics, tibem d’altres mitjans per a no perdre puntada: trucades telefòniques, WhatsApps (escrits o d’àudio), correus electrònics, etcètera. Fem cas del “qui no bat per l’agost, bat sense gust” en el sentit de ficar esforç en la tasca constant de viure la vida en sentit ple.

Dit això, abans de cloure la columna, per molts anys a totes les senyores que, ahir, van celebrar la seva festa patronal !”