La gestió integral dels boscos des de la perspectiva dels serveis ecosistèmics

La Societat Andorrana de Ciències va organitzar aquest dissabte la 34a Diada andorrana a la 53a edició de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, al Conflent. Com cada any, aquestes conferències posen de manifest la importància de la ciència i, més especialment aquest any, posen en relleu un tema tan important per a Andorra com els boscos.

Les dades poden variar entre diferents tipus d’estudis, però sigui quin sigui l’origen de les dades, a Andorra el bosc representa l’hàbitat més important en superfície i està creixent. Tal com es menciona a la Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, a les masses forestals se’ls atorga una multifuncionalitat tant en l’àmbit ambiental com en l’econòmic, degut a la seva funció productora i alhora reguladora del cicle biològic, la seva funció de reservori de la biodiversitat i de protectora dels sòls, així com una funció social en aspectes com el lleure, l’esbarjo i el paisatge.

Davant la preocupació mundial pel canvi climàtic, també es reconeixen les masses forestals com un dels principals embornals de gasos amb efecte d’hivernacle. A Andorra també, i els boscos ens han de permetre respondre a les obligacions derivades del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i de l’Acord de París, als quals Andorra s’ha adherit, i contribuir a assolir l’objectiu de neutralitat de carboni el 2050.

Els comuns són els encarregats de gestionar els boscos mitjançant el Pla de Gestió Forestal Comunal, que ha d’incloure uns objectius i la planificació dels diferents aprofitaments i actuacions previstos. Han de compaginar la protecció de la biodiversitat amb la silvicultura productiva entorn de l’economia verda, la silvicultura protectora per conservar els serveis ambientals i la silvicultura adaptativa com a solució basada en la natura que permeti mantenir i millorar la capacitat d’embornal nacional.

A més, els boscos ajuden a estabilitzar els sòls i ens protegeixen contra les allaus i les esllavissades. Aquests són uns altres serveis ecosistèmics que la natura ens ofereix sense cap cost i de manera molt eficient.

Els serveis ecosistèmics s’han de potenciar, no els podem deixar perdre, ja que la seva substitució per mitjans humans, mecànics o tecnològics és senzillament impossible, i si no ho fos tindria un cost inassumible. Les solucions basades en la natura, ja sigui per fer front a fenòmens climàtics extrems o per altres finalitats, representen una possibilitat real i immediata de disposar de mesures menys costoses que les convencionals.

D’altra banda, també sabem que els boscos són vulnerables davant del risc d’incendis i dels danys provocats per tempestes fortes, precipitacions intenses i ventades, amb caigudes i descalçaments d’arbres, augment de l’erosió del sòl i esllavissades de terres.

Davant de la incertesa que pot suposar el canvi climàtic i els possibles fenòmens més extrems als quals segurament ens haurem d’enfrontar, cal que recordem fins a quin punt la natura és adaptativa i resilient, i hem de prendre consciència de la nostra absoluta dependència envers el medi natural.

Cada cop més el discurs dominant indica que la humanitat es troba en una cruïlla essencial en la qual ens estem jugant el futur de les generacions a venir. La biodiversitat disminueix a un ritme sense precedents, el canvi climàtic progressa i les causes a l’origen d’aquests fets s’intensifiquen.

Actualment es fa evident que tenim una missió a deu anys vista de frenar els impactes negatius de l’acció humana sobre el planeta si el 2050 volem viure en harmonia amb el nostre entorn. Hem d’encarar una època de transició energètica, ecològica i social. Hem de ser ambiciosos i augmentar els nostres esforços per preservar la biodiversitat i transformar la nostra manera de consumir.

Totes les polítiques, els plans i les estratègies han d’estar encaminats a aquest objectiu. Les empreses privades i els ciutadans també tenim obligacions en aquest sentit. Andorra sempre ha viscut dels actius del seu medi natural, tant pel que fa al sector primari com, actualment, al sector terciari amb el turisme, que es nodreix dels recursos naturals de les nostres muntanyes. Els boscos, i el conjunt de la biodiversitat, s’han de conservar pel seu valor intrínsec, per la seva bellesa i pels serveis ambientals que proporcionen, i alhora de forma menys materialista també hem de considerar els valors ètics i estètics que ens aporten.

* ´Sílvia Calvó i Armengol, Ministra de Medi Ambient, Sostenibilitat i Agricultura