Andorlandia

Torna la gent al país. Les estacions d’esquí, reconvertides en estacions plurals, en estacions d’estiu que absorbeixen gran nombre de visitants i està bé que sigui d’aquesta manera. Absorbim, i al mateix temps, limitem; té la seva lògica, perquè si no tot acabarà en un desastre.

Fora de les pistes hi ha altres espais a la natura per visitar: estructures, escultures, ponts flotants i tirolines que baixen i s’escampen per les muntanyes i boscos del país. Andorra és un gran paradís natural, però l’estructura està canviant.

Posem un exemple: el mirador del roc del Quer. L’altre dia m’hi vaig atansar amb uns parents. De fet, la nostra intenció era veure el conjunt escultòric de les “Estructures Autogeneradores” de Jorge Dubon que es van instal·lar al costat de la carretera, molt abans del mirador. Fa uns anys hi anaves i no hi havia ningú. El vent xiulava entre les columnes de fusta, i la vall s’expressava sola. La carretera del coll d’Ordino era desconeguda per la majoria de visitants, l’espai, immens.

Estic en contra del mirador del roc del Quer? No. Però, estaria be limitar espais com aquest. O no fer malbé tot el que per si sol ja és prou atractiu, o a racionalitzar com ho fem d’ara en endavant.

M’encantava l’obra de Jorge Dubon. Sola enmig de la natura. Era un lloc especial, on després podies caminar en solitud i atansar-te al roc. Ara hi ha l’escultura, el bar i el mirador. Paguem un preu per atreure visitants al país, però convé preservar i delimitar el que ens queda.

Tinc al cap la imatge d’autocars que desemboquen a llocs de la costa, també d’Andorra, plens de turistes que no tenen cap respecte per res, que embruten, tiren papers i sols van allà on no costa gens d’esforç arribar-hi.

I crec que el que cal és fer precisament el contrari: ampliar l’espai protegit. Protegir els parcs naturals: Sorteny pot ser un bon exemple.

Estaria bé estalviar-se models impossibles. Oblidar-se de Carrió. I de posar Andorra a peu de pistes, una de les ximpleries més gran que he escoltat en el darrers temps.

Des de casa a Ordino, veig Carrió i el final del telecabina de Pal. No m’imagino un altre aparell creuant aquest espai.

Diuen que per mantenir el país necessitem residents. Potser sí; però hi ha àrees del país que ja estan molt plenes. Creixem i creixerem més amunt amb gratacels ? Tot és discutible.

Però respecte als paratges naturals hem de començar a frenar, a delimitar amb precisió quasi quirúrgica, perquè si no ho fem d’aquesta manera, al final, Andorra acabarà sent un parc temàtic.