No tenim un planeta B

Potser perquè soc pare. Potser perquè la meva formació acadèmica i professional m’ha fet prendre consciència des de sempre de la importància de tenir cura del medi ambient, potser per simple responsabilitat davant un context que no permet continuar fent l’orni davant el canvi climàtic.

Per tot plegat, sempre he tingut molt clar que si mai ocupava un càrrec de responsabilitat havia de significar una diferència en aquest sentit. Som molt petits per revertir el que passa al món, però cadascú, des de la nostra esfera personal i professional tenim una responsabilitat envers el món que estem deixant a les generacions futures.

En vàrem parlar ara fa uns dies a la 34a Diada Andorrana a la 53a edició de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada on em van convidar per parlar del paper dels comuns en la gestió dels boscos.

Fa poc temps que som al Comú, però des del primer dia, Sant Julià de Lòria està demostrant compromís amb la sostenibilitat i amb l’economia verda.

No ha estat fruit de la improvisació: Volem que Sant Julià de Lòria sigui un referent en els àmbits de les energies renovables i de la sostenibilitat. Hem traçat un full de ruta ambiciós i estem treballant per fer-lo realitat.

L’emergència climàtica és una prioritat màxima i per aquest motiu ja hem començat a aplicar mesures concretes com la progressiva substitució de l’enllumenat públic amb llums led, l’aposta per la producció d’energies renovables com el sol, el vent, l’aigua o la biomassa. La minicentral d’Aixovall en la qual el Comú participa a través de la Mútua Elèctrica n’és un bon exemple, la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la teulada del Centre cultural sense cap cost per al Comú, la qual cosa permetrà convertir l’equipament en un edifici de consum gairebé nul. De fet, estem buscant nous emplaçaments per instal·lar més plaques a la parròquia.

Però no n’hi ha prou, i els comuns hi tenim molt a dir.

Els comuns som els propietaris i gestors del gruix de la massa forestal a casa nostra i, per tant, hi juguem un paper fonamental. El terme servei ecosistèmic fa referència a tots els béns, serveis i beneficis, directes o indirectes, proporcionats pels ecosistemes i que són fonamentals per a la supervivència i el benestar humà. S’han definit internacionalment quatre categories diferents de serveis, tots ells vitals per a la salut i el benestar dels éssers humans:

- serveis de proveïment dels propis béns, com aliments, aigua, fusta i fibres

- serveis de regulació del clima i les precipitacions, de l’aigua, dels residus i de la propagació de malalties, captació de CO2

- serveis culturals que proporcionen bellesa, inspiració i valors recreatius que contribueixen al nostre benestar i la nostra salut

- serveis de suport com la formació del sòl, la fotosíntesi i els cicles dels nutrients, que són el sosteniment del creixement i la producció

- fusta de tipus estructural (de construcció, d’ebenisteria, de serra, d’embalatges)

- per productes de biomassa (pèl·lets i estelles)

Igualment, la neteja dels boscos també ajuda el medi ambient. Fa anys que els experts alerten que la deixadesa genera focs i si no es mantenen els boscos, es converteixen en un gran magatzem de matèria prima inflamable. Tal com hem pogut comprovar aquest estiu als països veïns, si es produeix una guspira i les condicions meteorològiques són favorables, es produeix un incendi forestal. Un fet que seria catastròfic per al nostre país.

Però no és l’únic motiu per tenir-ne cura: un estudi encarregat pels comuns ens diu que els boscos del Principat tenen potencial per produir energia de biomassa, un recurs més sostenible i econòmic que el gasoil.

En la mateixa línia, el canvi de calderes de gasoil per calderes que cremin estelles és clau perquè el seu ús suposa entre un 30 i un 50% d’estalvi, encara que si tenim en compte les inversions seria d’un 20% aproximadament. I de pas, ajudaria a consolidar el sector forestal i obriria la porta a noves oportunitats econòmiques.

Per això, el Comú de Sant Julià de Lòria aposta fort per realitzar un xarxa de calor i reduir substancialment la dependència del gasoil. Si ara la central de producció de calor amb biomassa instal·lada al Centre Esportiu ens permet alimentar aquest equipament i l’Escola Francesa, el nou pas que estem a punt de donar propiciaria incloure l’Escola Andorrana, el Centre cultural, la Universitat d’Andorra i Casa Comuna.

Els grans reptes requereixen de grans i petits compromisos. Així doncs, hem de sumar esforços, tant les administracions com la ciutadania, per assolir un desenvolupament que sigui sostenible i preservi l’equilibri ecològic d’un país d’alta muntanya com el nostre.

Les primeres passes estan fetes. Ara, cal continuar endavant.

* Josep Majoral, Cònsol Major de Sant Julià de Lòria