La falta de personal a Andorra em fa riure

Davant les queixes d’alguns empresaris per la falta de mà d’obra em venen al cap algunes reflexions. El primer que han de controlar és el tracte vexatori que reben els treballadors de cara al turisme per part dels encarregats. Aquí és on cal buscar personal qualificat que sigui capaç de portar un equip. Un bon capità fa que l’equip funcioni. Un empleat mal tractat, són cent clients perduts.

Porto 20 anys a Andorra i en comparació, guanyo menys que quan vaig arribar, el salari m’ha pujat tot just un 10% mentre que m’han triplicat les despeses.

Diuen que no troben personal. La pregunta és: quin tipus de personal busquen? Fins al 2004 mai vaig tenir problemes per treballar. Per motius que no venen al cas, vaig obrir un petit comerç amb el qual vaig tenir problemes a causa de la competència deslleial, preus abusius dels representants als quals només els interessava i interessen les grans superfícies, i la frenada de la mal anomenada crisi del 2008, que ens va arribar de ple als que estàvem començant. Vaig haver de tancar i jo tenia 48 anys.

Pràcticament, a cap empresa li interessava la meva experiència, buscaven perfils d’entre 25 i 45 anys, ni tan sols es molestaven a fer-me una entrevista. Parlo català, cada vegada pitjor per falta de pràctica. He treballat de caixera, de venda de material esportiu en tots els seus gèneres (calçat i roba). Tinc experiència en papereria i material escolar. Tinc experiència en alimentació... Però no tinc menys de 45 anys. En hostaleria es queixen que no troben personal qualificat. Quin personal busquen? Jo estic inscrita al Servei d’Ocupació, m’han cridat per dir-me que hi ha empreses que necessiten personal, he donat el meu consentiment perquè donin les meves dades i encara espero que truquin per dir-me que em volen entrevistar, que és el pas anterior a l’elecció de personal.

No ens enganyin, hi ha personal. El que no volen és personal fix. La CASS fa aigües per culpa d’aquestes contractacions eventuals que la majoria ni tan sols cotitzen l’últim mes de contracte. El que busquen és gent a qui els és igual el tracte que reben perquè, per malament que els vagi, no els és possible tornar als seus països d’origen sense haver recuperat part de la despesa.

La CASS fa aigües perquè no hi ha un mecanisme que reguli els abusos laborals. El treball que fa 20 anys feien dues persones, ara ho fa una, que acaba rebentada i ha de recórrer a la baixa i cobrar una misèria, però que no li queda més remei. A sobre ens pregunten si tenim assegurança complementària. Ric! Mengem, paguem rebuts de casa o paguem una assegurança que hauria d’estar més que cobert amb la CASS si els empresaris fossin ocupadors de persones i no d’esclaus. No busquin fora el que ja tenen dins, només facin el que han de fer. I una altra cosa, que la Inspecció de treball sigui qui rebi les denúncies d’acord amb la llei, comproveu els abusos i no cal esperar que un batlle es pronunciï, sabent com se sap, que les coses de palau, van poc a poc.

No demano que ens posin catifes ni ens regalin res, però als més grans de 45 anys, amb experiència, també tenim a dret a treballar en condicions dignes, servint això per a tot el personal laboral.