Un curs més, un curs nou

Escric això pocs dies abans que més de 10.000 alumnes comencin el curs 2021-2022. Deixo per una estona les meves tasques dels dia a dia i m’aturo a pensar en aquests primers dies a les escoles, amb el retorn de l’activitat pedagògica abans que els alumnes tornin a omplir les aules.

Aquests pensaments m’han transportat als records d’uns anys enrere, quan era directora d’una escola, una de les feines més enriquidores i vives que he fet mai. I m’ha envaït el sentiment de la intensitat de feina i emoció que hi ha als centres escolars els dies previs al retorn dels alumnes. Les classes, buides després de mesos sense la vida i l’estímul que hi aporten els infants, tornen a despertar a poc a poc.

I avui he volgut dirigir-me a vosaltres, els docents. Sempre he tingut el ple convenciment, perquè ho he viscut en primera persona, que aquesta professió té un alt grau de vocació que va més enllà d’una feina. He tingut la sort de conèixer i poder treballar amb excel·lents professionals; docents amb lletres majúscules dels quals he après infinitament.

La pandèmia va recordar-nos –més encara– que l’educació és un dret, i va permetre que la figura del docent, tan sovint posada en qüestió i desvaloritzada injustament, pogués recuperar el reconeixement social que es mereix. Que les famílies haguessin de convertir el menjador de casa en una aula durant unes setmanes –i acompanyar més encara els seus fills en l’aprenentatge durant els mesos de confinament– ha permès que molts reconeguessin que ser mestre no és una tasca gens fàcil, i us van agrair sense cap embut la vostra dedicació. Ara és el meu torn de reconèixer-vos la feina ben feta.

La il·lusió i les expectatives del curs depenen de molts factors, com tot a la vida, però sens dubte el rol del docent torna a ser clau en aquest procés. La vostra implicació, com us reinventeu, els vincles que creeu amb els alumnes, la vostra lluita per treure el millor de tothom, la personalització de l’aprenentatge, saber reconèixer els diferents talents, escoltar els alumnes... ser docent no és només ense­nyar, és també educar. I educar és un acte de molta responsabilitat.

Heu de poder acceptar igual les felicitacions i les crítiques constructives per seguir evolucionant i millorant. I nosaltres hem d’estar al vostre costat, mostrar-vos que no esteu sols. És tasca nostra acompanyar-vos, assegurar el vostre benestar emocional, facilitar-vos el creixement professional i comptar amb vosaltres a l’hora de prendre decisions que us afecten.

L’endemà de Meritxell ens porta, any rere any, a l’inici del curs escolar a Andorra. Un inici que, no per repetitiu, serà mai igual a l’anterior. Cada 9 de setembre iniciem un curs únic, singular i excepcional. La incertesa de l’inici del curs passat no té res a veure amb la d’aquest inici de curs. N’hem après: tot un any d’experiència de mesures sanitàries, de protocols, de combinar l’ense­nyament a alumnes confinats i d’altres a l’aula que ens ha permès créixer professionalment.

No m’he cansat de repetir en totes les ocasions que he tingut que mantenir les escoles obertes el curs passat va ser un triomf amb mèrit conjunt: un treball d’equip, de mestres, professionals no docents, personal del ministeri, famílies i alumnes. Era una aposta difícil, però a la vegada una demostració del fort compromís i de la implicació de tothom. I tampoc dubto ni per un instant que aquest curs continuarem fent tots els esforços que calguin (i més) per aconseguir que els nostres alumnes puguin anar a l’escola cada dia. L’escola continuarà sent un espai d’unió, de trobada, d’aprenentatge mutu. Un espai segur.

Aquest curs, inèdit de nou, torna a ser una gran oportunitat per demostrar l’alt valor que té l’educació en la societat i per posar de nou l’accent en la vostra tasca. Si avui podem aconseguir iniciar les classes amb l’entusiasme i la il·lusió que tenen la majoria dels estudiants, tenim una molt bona base per a un bon curs.

I així us ho desitjo: que tinguem tots un bon retorn a les aules!

*Ester Vilarrubla, Ministra d’Educació i

Ensenyament Superior