El canvi urgent de model d'EMAP. Un projecte de parròquia i de país

El futur d’Arinsal Pal com a estació de muntanya, tant a l’hivern com a l’estiu, ha de passar per un replantejament per tal que continuï sent el motor d’una parròquia pròspera, amb equilibri entre el medi ambient i la qualitat de vida.

Tenim molts actius interessants, començant per la munta­nya més alta d’Andorra, que presideix el Parc Natural del Comapedrosa, a més del romànic, els pobles amb encant, l’oferta de restauració i hostaleria... Ens hem de creure el nostre enorme potencial i ser capaços de crear sinergies entre els nostres actius per fer una Massana forta i competitiva.

Des que jo era cònsol major de la Massana que estic convençut de la necessitat de l’obertura accionarial de Vallnord-Pal Arinsal. El comú de la Massana ja porta massa temps condicionat per ser l’únic propietari i gestor d’una estació d’esquí, amb les grans inversions que això comporta.

La situació financera del comú ha anat arrossegant any rere any les conseqüències d’haver d’invertir a l’estació, cosa necessària per poder mantenir la seva competitivitat. Crec que tant els que tenim negocis a la Massana com els que hi viuen, així com a la resta del país, estem d’acord que la viabilitat de l’estació és bàsica perquè repercuteix directament en el teixit empresarial, econòmic i social de la parròquia i del país.

Però és cert que aquesta situació sempre ha limitat la inversió que s’ha pogut fer a la parròquia, per tal de fer una parròquia atractiva i amb els serveis públics adequats.

Hem patit molts moments d’incertesa. Jo mateix, durant el meu consolat, vaig viure una crisi econòmica sense precedents, durant la qual vam reaccionar amb un pla de reactivació per obrir noves perspectives econòmiques. Vam ser capaços de començar amb la desestacionalització de l’estació, organitzant la primera Copa del Món de BTT i apostant per la bicicleta com a element dinamitzador durant l’estiu.

Però, malauradament, aquella crisi econòmica tan intensa s’ha vist superada amb escreix per la crisi sanitària i social que ha comportat el coronavirus. Si en aquell moment s’havia posat sobre la taula la necessitat de privatitzar EMAP, i que ja es van començar a fer algunes accions, ara ja no és només un tema a tenir en compte, ara és d’una necessitat imperiosa i d’interès nacional, ja que és un projecte de país.

Des d’aquesta Tribuna, vull fer una crida a tots els massanencs, perquè ara és el moment d’anar a l’una pel bé de la nostra parròquia i del nostre país. Cal fer les gestions necessàries per canviar el model d’estació.

No ens conformem donant la culpa a la conjuntura econòmica, plantem cara, no deixem que l’estació s’enfonsi. Em consta, i així ho ha dit públicament el comú, a través de les seves cònsols, en diferents ocasions, com en la reunió de poble, reunions sectorials, entrevistes, articles de premsa, en el mateix pla estratègic de les estacions 2020-2040..., en què fan palesa la seva intenció de fer entrar altres accionistes a l’estació, cosa que celebro. No és fàcil, i menys en la situació actual, però cal ser optimistes i pensar que queda molt per fer, que hi ha moltes possibilitats i projectes, que ben desenvolupats han de fer de Vallnord-Pal Arinsal un destí competitiu i de qualitat.

Com a excònsol hi donaré ple suport, perquè penso que a cada consulta s’ha treballat per fer avançar la parròquia, tots hem posat el nostre gra de sorra perquè tots volem la prosperitat de la Massana i a l’ensems del país.

Només amb una injecció de capital EMAP podrà continuar tenint inversions tan necessàries i urgents com la unió esquiable de Pal i Arinsal, amb l’ampliació cap a la zona dels llacs, que estic convençut que serà una de les peces clau del creixement de l’estació, a més de contribuir en la dinamització de la Massana i del poble d’Arinsal, perquè no cal oblidar que aquest és un peu de pistes amb accessibilitat directa a l’estació, tant amb ginys com esquiant, i amb una important capacitat hotelera, residencial i comercial.

Considero que aquesta serà una inversió prioritària, molt més que qualsevol altra com, per exemple, el telefèric del pic de Carroi, i la posterior connexió amb el sector de Pal, que estic segur que serà un bon projecte de país, convertint la vall central en un peu de pistes, un cop es completi la unió esquiable. Necessitem una estació forta i atractiva, amb serveis de qualitat, que ens permeti guanyar en competitivitat. Amb aquest plantejament es podria apujar el preu mitjà del forfet i ser molt més competitius en el mercat de la neu.

Això ha d’anar acompanyat perquè el comú pugui fer inversions als pobles, que estiguin ben cuidats i que cadascun mantingui el seu atractiu. Per tot això cal mantenir la complicitat dels agents econòmics i socials de la parròquia, combinant l’oferta turística del comú amb l’oferta privada.

Penso honestament que el nostre futur, prosperitat i qualitat de vida passa per saber conjuminar totes aquestes accions i oportunitats. I ho hem de fer junts: el comú, els empresaris, les associacions i els ciutadans. Jo ara estic fora de la vida política però em sento motivat per col·laborar pel futur de la meva parròquia.

Encoratjo les cònsols i les autoritats en general a trobar la fórmula adient per compartir la gestió i la inversió d’EMAP amb altres accionistes, i que el comú treballi amb il·lusió i força en aquest sentit, per fer una parròquia pròspera per a tothom, amb unes estacions de muntanya, com a eix dinamitzador, potenciant també tots els altres atractius que ofereix la parròquia, com la muntanya, la gastronomia, l’oci... i que realment viure o sojornar a la parròquia de la Massana sigui un veritable plaer.

La Massana, sempre endavant!

*Josep Maria Camp, Cònsol major de la Massana 2004-2011