'De figues a bacores'

Setembre és mes de collir figues. És per això que em ve de gust parlar-ne. És una fruita que m’encanta, des de ben petit. Em pica la curiositat, però, que els anglesos expressin aquesta dita amb once in a blue moon (una vegada en una lluna blava). Semblant als francesos (une lune bleue) o als alemanys (ein blauer Mond). Per contra, a Itàlia opten per molto di rado (molt estrany).

Quan ens etziben alguna expressió d’aquest caire, un té el dubte de si el feliciten o li engalipen una reprimenda. De fet, però, es fa servir per a suggerir que passa molt de temps entre dos fets. A més que venen a ésser força improbables… Concretament, ambdós fruits provenen de la figuera, malgrat que el naixement d’uns i altres té un decalatge que oscil·la entre els vuit i els deu mesos.

Atenent-nos a una climatologia més o menys normal, la temporada de figues va d’agost a setembre. En canvi, si parlem de bacores, el seu zenit sol endegar-se a la fi de maig o primers de juny. Aquestes darreres són més grosses, amb la pell més tova i menys essències làctiques i aromàtiques. Podem considerar-les un intent de figa que no ha arribat a madurar on time. Per tant, roman a l’arbre fins a la propera temporada… A no ser que algun ocellot famolenc (pardal, falciot, òliba o d’altres) esquerdi la branca traïdora i faci per intentar treure’n algun rèdit alimentari.

Mirant de completar el meu escrit amb algun adagi ajustat, segur que algun lector baixarà de la figuera en llegir-me. Volent dir que, fins ara,mai no havien sentit a parlar d’aquestes historietes. Afegiré allò del ara plouen figues, per a situacions en què ens referim a fets que molt difícilment arribaran a produir-se… Com, per exemple, que gairebé tots arribem a viure en un món molt més igualitari per a tothom.

És ací, però, que la paremiologia llatina ens deixa anar estirabots com aquell del ille ficus non caduturus (en castellà, no caerá esa breva). Ho dic en complir-se ja un any i mig de pandèmia i assistir impàvidament a certes decisions esguerrades d’alguns polítics. Si després de tot plegat, no canvien res en favor de la gent, ja cal que pleguem. Més ben dit, que pleguin ells! Si alguna cosa ha estat realment excepcional ha estat la Covid-19. Motiu de més, doncs!