Fem-los forts...

Recordo un pare que, ja fa uns anys, va portar el fill a la consulta amb una petició clara: “Vull que el meu fill sigui més fort.” Vaig demanar-li el motiu de la petició i em va dir que el seu fill era massa sensible i que havia de ser més fort per poder viure en aquest món tan complicat.

En aquell moment jo just havia publicat el primer llibre, titulat Fortalesa emocional. Aquell bon home no l’havia llegit, però el títol l’havia inspirat. La fortalesa emocional és un mecanisme d’adaptació psicològic que ens ajuda a tenir més benestar i a protegir la nostra salut mental.

Certament el món que estem deixant als nostres fills cada cop és més complicat. Però també penso que els fills que estem deixant al nostre món també han d’estar a l’altura, i és per això que m’agrada tant dedicar-me a l’educació i a la divulgació. Que bonic i que complicat que és educar, oi?

Doncs el vaig ajudar, com no. De fet, el pare tenia una mica de raó. El món que es troben els nostres fills és molt complex i cal que se sentin segurs i preparats. Ells hauran de tirar d’autoestima i de seguretat molt sovint per defensar els seus drets, sigui davant d’un company de classe o d’un company de feina. Però també hauran de sentir-se segurs per poder marcar límits, prendre les seves pròpies decisions o exposar-se a situacions d’examen o de judici.

Però sentir-se segurs no té res a veure amb el fet de ser menys sensibles. De fet, la sensibilitat és una virtut que tots hauríem de tenir. Una persona sensible està més connectada al seu entorn, és capaç d’identificar els canvis subtils i de percebre el detall i, això, creu-me, és bo, molt bo.

Tornant a les meves reflexions, fer que un jove se senti segur no és el mateix que fer que sigui més fort. Cal quelcom més per ser fort: la resiliència. La resiliència és la capacitat per poder gestionar l’adversitat i sortir-ne reforçat. La vida sovint ens mostra el seu costat més cruel i no tenim més remei que jugar les millors cartes. Això de Disney només passa, precisament, a Disney... La ficció és molt bonica però a la vida, els nostres fills hauran de gestionar desenganys, traïcions, accidents i frustracions. Més val que els anem donant eines i els anem preparant.

Que sigui fort no vol dir que no hagi d’assumir amb humilitat que té febleses. De fet, és fort qui sap que pot fallar, qui es prepara, qui s’entrena, qui conviu amb les seves limitacions i intenta gestionar-les.

Finalment, tot i ser fort, no tenim cap garantia que un dia arribi la tempesta perfecta i que sigui més forta que el nostre fill o filla. Però si té tot el que hem dit que ha de treballar serà capaç de refer-se i tornar a perseverar aplicant el que ha après, sense ser obstinat. La persona obstinada va cap a una direcció sense importar-li res i es desconnecta del seu context, mentre que el perseverant és capaç d’anar adaptant-se als canvis del context tot modificant el seu objectiu.

Aquell bon home em va demanar que fes del seu fill algú que pogués sobreviure en un món dur, que fos capaç d’adaptar-se i de jugar amb els seus millors recursos. Sempre he pensat que és millor educar els nostres joves perquè puguin canviar el món, millorar-lo i fer-ne un lloc més amable per a tothom.

La vida és complicada, de vegades ens la compliquem més del que cal, innecessàriament i, em sap molt greu, però és urgent que donem eines als nostres joves perquè puguin gestionar la seva vida.

* Tomàs Navarro, Psicòleg

Eines per a famílies i joves amb la col·laboració del servei de Joventut del comú d’Andorra la Vella

Coneix el SOMI (servei online de mentoria per insipirar), amb recursos per a famílies i adolescents, a andorralavella.ad/joventut