Com implicar els continuadors de l'empresa familiar?

Un dels reptes de la família empresària és implicar la següent generació en la continuïtat del negoci familiar o, més aviat, en la seva continuïtat com a família empresària, perquè pot resultar que el negoci sigui millor vendre’l o tancar-lo. Per què han de voler continuar sent socis els germans o cosins? Ho faran quan faltin els predecessors? Quan sorgeixin dificultats? Perquè mentre hi ha dividends els problemes es porten millor, però allà on no hi ha pa no hi ha pau. Per estimar l’empresa familiar cal conèixer-la. En moltes ocasions a taula és l’únic lloc en el qual es reuneix tota la família, per tant, pot ser un bon lloc per transmetre la història de l’empresa, allò positiu i els reptes; però prestant atenció a no transmetre excessiu neguit ni preocupació. Un bon criteri pot ser el de parlar sobre el que es parlaria amb futurs parents polítics a taula. Les decisions empresarials no són cap tema de sobretaula, requereixen informació prèvia i capacitació dels que les prenen.

Els treballs d’estiu i les visites a instal·lacions i explicacions de directius a les noves gernacions, treballin o no a l’empresa, poden ser convenients per formar futurs propietaris responsables. Una pràctica recomanable és portar tota la família a visitar fires del sector afegint una mica de turisme, és una bona oportunitat per conèixer la competència i el mercat, i per conviure, fet que pot ser molt convenient en el cas de cosins. L’empresa ha de ser atractiva per a la nova generació. Potser ha de reinventar-se de dalt a baix; recordo un client que tenia una granja intensiva de porcs i un fill ecologista. La varen vendre i van començar una granja de porcs ecològica. Potser la botiga ha de canviar de física a online. Hi ha qui és partidari d’establir les normes per a la següent generació amb l’esperança de governar després de mort. Però el més recomanable és ajudar a crear un clima de diàleg sincer entre els que potser han de ser socis per a tota la vida. Cada família empresària és un món, però hi ha una metodologia que consisteix a seguir les següents passes: acostar la temàtica de la família empresària, a continuació determinar el model de relacions entre l’empresa i la família que es vol tenir en el futur i, finalment, les normes que han de regular aquestes relacions, entre les quals hi haurà les estructures de govern oportunes.

En tot aquest procés un extern pot aportar, a més a més de metodologia, experiència i objectivitat, però és la mateixa família la que ha de fer el camí; l’extern és com la llevadora al part. Per acostar la temàtica de la família empresària, la utilització de casos escrits o audiovisuals facilita veure amb distància i rebaixant la possible càrrega emocional els principals reptes als quals pot haver de fer front la següent generació, com poden ser la continuïtat del negoci, la incorporació laboral, la direcció i el govern, la liquiditat, les relacions, el lideratge, la comunicació... És més fàcil veure la palla a l’ull aliè (els protagonistes del cas) que la biga al propi. Permet aflorar els diferents punts de vista i anar-los apropant. Determinar el model de relacions entre l’empresa i la família vol dir deixar clar què poden esperar l’una de l’altra.

Què estan disposats a fer els integrants de la família per l’empresa? Què n’esperen? Com donaran i rebran? Potser no tothom dona la mateixa resposta, però si volem continuar junts a llarg termini haurem d’arribar a un consens. Un cop consensuat com volem que siguin les relacions, la família empresària podrà establir les normes que les regulin en el seu cas concret, que es referiran principalment a temes de treball, poder i diners. Normes que constitueixen el que es coneix com a constitució o protocol familiar, i que convé que siguin consensuades i que es mantinguin actualitzades. És important decidir quins seran els òrgans de govern de l’empresa i de la família, i com es resoldran els conflictes. Però l’important no és el document en si, sinó el procés d’elaboració amb un diàleg sincer. Tot aquest procés no és bufar i fer ampolles, requereix dedicar-li temps de qualitat, pot requerir entre tres i sis mesos. Iniciar-lo pot suposar obrir la capsa de Pandora, de ben segur que pot generar alguna crisi. La generació precedent pot encetar-lo però ha de deixar que, en el seu moment, els continuadors decideixin com volen que sigui el seu futur. Implicar-se en l’empresa familiar no vol dir necessàriament treballar-hi; potser es tracta només de ser propietari respon­sable.