Carta d'un ciutadà andorrà

Darrerament estem escoltant en tots els mitjans de comunicació del país notícies sobre les pensions de jubilació. Evidentment que són baixes després d’escoltar la gent del carrer, persones que fa poc que estan jubilades, i parlo com a màxim de tres anys ençà. L’altre dia em trobava en una gran superfície comercial molt coneguda del país i parlant amb un dels vigilants privats li vaig demanar: “Què, quan et jubiles?” Em va respondre que tenia 68 anys i que en feia tres que estava jubilat, però que no tenia cap altre remei que continuar treballant degut a la pensió que actualment rebia de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que és d’uns 700 euros i escaig després de treballar i haver cotitzat més de quaranta anys al nostre país.

Senyors del M. I. Govern, no podem permetre que la gent que s’ha implicat en aquest país i ha dedicat la seva vida a contribuir a aixecar-lo amb els seus esforços, que som el que som gràcies a tota aquesta gent que ha volgut quedar-se al nostre país, que actualment els seus fills són andorrans, que entre tots nosaltres hem creat la riquesa del país, creant el nostre propi teixit econòmic, que ens ha portat a ser un país ric, amb un PIB molt important, encapçalant els països més rics d’Europa i que actualment per unes males gestions i/o unes previsions no fetes a temps i durant molts anys ens trobem com ens trobem en aquesta situació, que podríem dir quasi bé tocant la pobresa. Després d’escoltar les paraules del Sr. cap de Govern, que existeix una ajuda complementària per a tota aquella gent que no ha arribat al salari mínim en la seva jubilació i podem accedir-hi. Efectivament que existeix aquesta ajuda, però amb uns requisits molt exigents, tal com diu el secretari de l’USdA, el Sr. Gabriel Ubach, i que molt poca gent arriba a adquirir-los. Trobo lamentable que per part dels assistents socials d’aquest país, quan vas a demanar aquesta ajuda complementària et facin la primera pregunta: vostè té fills? En el suposat cas que en tinguis la resposta dels assistents socials és que els seus fills s’haurien de fer càrrec de vostè en l’ajuda econòmica. Senyors del M. I. Govern, els recordo que hi ha molta gent que amb prou feines té per arribar a final de mes i que aquestes noves generacions de fills també tenen els seus fills a càrrec per tenir ara mateix la càrrega dels seus pares.

Trobo molt dur psicològicament que uns pares hagin de demanar ajuda als seus fills per només subsistir els últims anys de vida que a cadascun de nosaltres ens pugui quedar, quan no ha estat mai així, més aviat són els pares que ajuden els fills a poder establir-se en aquesta societat on a tots nosaltres cada cop ens costa més de viure. Estic escoltant que vostès volen apujar les cotitzacions (en quatre punts, això representaria un augment prop del 20% actual del que ja paguem en les actuals cotitzacions de la CASS) i que volen allargar l’edat de jubilació fins als 67 anys. Els recordo que tampoc tenim el cent per cent de la sanitat gratuïta i que de les nostres butxaques surt el 25% restant. Llavors, quina serà la situació de les noves generacions de padrins? Em demano, la mateixa que aquesta que tenim actualment? Llavors, l’única cosa que hauríem fet és només salvar l’actual sistema de pensions de jubilació, un sistema de pensions pobre que cap de vostès ni cap força política s’ha preocupat a millorar.

Pregunta que els transmeto, senyors del M. I. Govern, i m’agradaria que em contestessin el dia que presentin la nova modificació en la llei de les pensions de la jubilació de la CASS, perquè si és com l’actual model només tindrem una societat de padrins encara més empobrida i molts d’ells hauran de buscar-se la vida i/o bé retornar als seus països d’origen i molts dels actuals andorrans també hauran de marxar del país. Un país on cada cop és més difícil de viure i de poder subsistir, degut a la bombolla immobiliària que està vivint actualment el país, que contribueix a encarir els arrendaments dels pisos de lloguer i cada cop se’ns fa més difícil de trobar-ne algun a preu raonable. Els vull recordar que estem vivint un temps molt difícil degut a la pandèmia de la Covid-19, per tot això i altres elements dins del món econòmic que ens envolta avui dia, tenim altres factors essencials i de primera necessitat que fan que cada cop viure en aquest país sigui quasi impossible depenent de la persona i els seus ingressos econòmics. L’alimentació, la llum, el gas i el petroli, que també ens ofeguen el dia a dia i vostès amb les seves empobridores polítiques cada cop menys socials, en un país ric com diuen certs estaments de la Unió Europea i també les agències de qualificació més important del món, que ens qualifiquen de ser un país ric i que vostès van presumint arreu del món per les cimeres i trobades de caps d’Estat, però la realitat per a alguns de nosaltres és que estem quasi tocant la línia de la pobresa.

Per tant, Srs. del M. I. Govern, Srs. polítics de tots els partits que ens representeu al Consell General, només us demano que treballeu de valent per tenir un acord consensuat entre totes les forces polítiques a fi d’obtenir una llei justa, sostenible i digna, en la qual ens pugueu garantir les pensions de jubilació i que també sigui consensuada per tots els representants socials d’aquest país i a la vegada per tota la societat andorrana, per un millor futur econòmic de tots nosaltres i sobretot del nostre país.