Connectats

Dilluns 4 d’octubre, tarda vespre, caiguda general de WhatsApp, Facebook i Instagram. Sincerament hauria estat més preocupada si el rentaplats o l’assecadora de casa haguessin passat a millor vida, però ja tinc plenament assumit que soc una mica rareta. Vint-i vuit anys enrere, sortia cap a la feina ben tranquil·la sense mòbil, només havia de pensar a no deixar-me les claus posades al pany de la porta o no oblidar-me les claus del cotxe. En néixer el primer fill, ja no sé qui em va col·locar un d’aquests aparells entre les mans, segurament el pare de la criatura, però tant hi fa…

La qüestió és, a qui no li ha passat de deixar-se el mòbil, arribar a la feina i comprovar que l’andròmina no reposa al lloc de sempre. Les pulsacions del cor s’acceleren i sembla com si ens faltés un òrgan imprescindible. Caricatures a part, encara em sorprèn que haguem d’estar permanentment connectats, molt sovint per futileses, qui s’emporta el palmarès, però, són els adolescents, de bon matí, camí de l’escola, ja els veus pels carrers com petits autòmats inclinats cap a la pantalleta. Ara, amb el nou Codi de Circulació, on figuren un reguitzell d’infraccions que seran penades, desconec si també hi preveuen els vianants permanentment pendents del mòbil.

Potser no calen multes, tanmateix, pobres ulls i cervicals! Els adults, però, tampoc ens quedem curts, fent posturetes per penjar-les a Instagram, necessitem un like per sentir-nos més estimats o contents? Aquesta, però, seria la cara simpàtica i divertida per dir-ho d’alguna manera d’un costat de la moneda. L’altra cara ja és més fosca i no entraré a parlar d’addiccions, baralles dialèctiques, assetjaments, intrusions i un llarg etcètera. Potser no cal que vivim al marge de les noves tecnologies però de tant en tant estaria bé practicar l’exercici de deixar-se el mòbil a casa. Qui serà l’agosarat?