Tot mirant YouTube

En el tema de les xarxes socials i l’ús del mòbil, em sap greu dir-ho, però no ho estem fent bé amb els nostres fills.

Sovint em trobo pares que prohibeixen el mòbil al seu fill i que arribada una edat li’n compren un i l’hi donen. Això vindria a ser quelcom similar a comprar-li un camió de catorze tones i donar-l’hi, sense fer un curset de conducció, ni pràctiques, ni res per l’estil.

Amb les noves tecnologies i les pantalles, ja em sap greu de nou, però ens hem de posar al dia. De vegades no és tan complicat, tan sols hem de seure al costat del fill i dir-li que ens expliqui com va el tema. Ara potser creus que se’t quedarà mirant amb una cara de sorpresa total i que t’engegarà, però fes la prova, els resultats solen ser sorprenents.

Una altra estratègia que funciona molt bé és la de demanar-li ajuda per configurar el teu telèfon, les teves xarxes o els teus dispositius electrònics. Es tracta de compartir una estona de qualitat plegats, que comparteixi amb tu què mira i què li interessa i que obriu un canal de comunicació de qualitat.

En qualsevol eina, com ara les xarxes socials, cal acompanyar-los. Aquest acompanyament ha de ser molt respectuós i sempre respectant el seu ritme. Veure plegats els vídeos que veu et permetrà copsar què li interessa, quins són els seus referents, a què dona valor i en què inverteix el temps.

Però també cal supervisar-los. De la mateixa manera que no els deixaríem sols al centre de Nova York, tampoc podem deixar-los sols enmig de la jungla que és el món digital. El món digital, de la mateixa manera que Nova York, té un munt de perills amb els quals cal estar alerta. També té un llenguatge propi, una manera de fer i unes dinàmiques de vegades tòxiques, i elements que cal atendre i altres que s’han d’ignorar.

Hi ha molta informació institucional i molt material educatiu, i es fan moltes xerrades sobre el món digital. Només ens hi hem de posar amb la ment oberta, disposats a entendre aquest nou món que de vegades ens va una mica gran, però que no podem ignorar ni pretendre que no existeix o que no va amb nosaltres.

Una de les nostres funcions principals és la d’ajudar-los a entendre tot el que veuen i per això no cal fer un màster en SEO o continguts digitals. Els nostres fills tenen una capacitat d’aprenentatge bestial, increïble, fora de sèrie, i és una gran virtut. Però aquesta virtut no pot cobrir la manca d’experiència.

Els nostres fills han de poder confiar en nosaltres, han de poder trobar un referent comprensiu, calmat, reflexiu, algú que els ajudarà a entendre un món complicat, algú al seu costat a qui consultar, amb qui es pot parlar, algú que no jutjarà i que podrà ajudar-los a entendre el món. De vegades rebutjaran la nostra ajuda, de vegades la buscaran, però en tot cas hem de ser al seu costat.

* Tomàs Navarro, Psicòleg

Eines per a la famílies joves amb la col·laboració del servei de Joventut del comú d’Andorra la Vella

Coneix el SOMI (servei online de mentoria per insipirar), amb recursos per a famílies i adolescents, a

andorralavella.ad/joventut