Melons del Brasil

–Ui, si quiere melones, esos de allí están muy buenos! –Aquells d’allà? –No, no... los otros, esos que estan de oferta! Muy dulces! –Ah! Moltes gràcies.

Aquesta és la conversa poliglota que vaig mantenir aquest mes d’agost del 2021 amb una empleada d’un supermercat dins del territori andorrà. I mentre jo m’apropava al meló recomanat per la dependenta, els meus ulls van dirigir-se a l’etiqueta on indicava la superoferta, però també l’origen del meló: Brasil. Així que les meves mans que ja quasi fregaven el meló van anar directament al cap! En plena temporada de melons de proximitat, els que ens arriben a Andorra provenien d’un país ben llunyà amb tot un oceà pel mig. Un altre exemple del complicat sistema alimentari, que cada vegada és més insòlit i incomprensible. Des de la Covid-19 tots viatgem menys però creieu-me que els aliments que posem al nostre plat els fan per a nosaltres a milers de quilòmetres. Aquesta peça de fruita brasilera és simplement un exemple anecdòtic (i com aquest a cabassos) de la insostenibilitat del sistema alimentari actual.

El darrer informe del grup intergovernamental sobre el canvi climàtic (IPCC) ens ha deixat ben clar que no anem pel bon camí i que ens calen accions urgents. De fet, la producció i el consum d’aliments són un dels majors responsables del canvi climàtic. L’agricultura i la ramaderia contribueixen globalment al 26% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, a l’ús del 33% de la terra disponible i al 70% dels recursos hídrics del planeta. Com a conseqüència, tot allò que decidim comprar i consumir té un impacte directe en el nostre planeta i també en la nostra salut. Per tant, calen mesures directes en l’àmbit institucional, col·lectiu i individual, en la producció, però també en el consum d’aliments, per mitigar les conseqüències d’un sistema alimentari cada vegada més fràgil.

La crisi de la Covid-19 ha posat de manifest la fragilitat d’aquest sistema creant arreu del món problemes de seguretat alimentària. A Andorra, tot i tancar les fronteres durant els mesos de confinament, el Govern sempre va assegurar-nos que les portes continuarien obertes per a mercaderies de primera necessitat i aliments, i que no havíem de patir per omplir el rebost. I sort! Perquè la sobirania alimentària andorrana deixa molt a desitjar. El sector primari representa només el 0,58% del valor afegit brut (VAB), i el cultiu del tabac, que mata però no alimenta, s’emporta un bon percentatge dels cultius nacionals. Si mai les fronteres es tanquessin, de gana segur que en passaríem.

Mentre el terreny agrícola del nostre país s’està destinant, sense protecció, a interessos més lucratius (els edificis a Andorra últimament surten com els bolets), pràcticament tots els aliments que posem al nostre plat s’han d’importar. Aquesta qüestió ha estat, precisament, el lema del concurs de cartells infantils de la FAO, promocionat a casa nostra pel Col·legi de Dietistes i Nutricionistes d’Andorra amb el suport de l’Unicef –el viatge dels aliments– amb l’objectiu de conscienciar sobre la necessitat d’un canvi en els sistemes alimentaris actuals. De fet, el viatge dels aliments donant la volta al món supera amb escreix el que imaginà Jules Verne i suposa un impacte molt considerable en diferents àmbits. Des d’un punt de vista mediambiental, la contribució del transport (especialment elevat en el cas de transport aeri), la concentració de cultius i monocultius en certes zones del planeta per alimentar-ne d’altres o l’ús excessiu de recursos naturals són alguns exemples d’un impacte que va en augment. D’altra banda, cal considerar que el fet de consumir un producte local suposa beneficis socials i econòmics a la zona (allò de l’economia circular que hem sentit moltes vegades i que el Govern fa temps que hi treballa). A més, consumir un producte llunyà i no arrelat a la nostra cultura alimentària, com ara la moda dels alvocats o la quinoa, impedeix l’accés a aquests productes en aquells països on són tradicionals, ampliant encara més les desigualtats socials, econòmiques i nutricionals. El que Tara Garnett, una de les grans investigadores en sostenibilitat alimentària actual, ha definit com les dietes dels saludables i dels benestants (the diets of the healthy and the wealthy). I encara més, la producció i el consum locals contribueixen a garantir el relleu generacional, la transmissió de coneixements, a preservar el capital biocultural i a assolir millors nivells del sobirania alimentària.

El lema de la FAO aquest 2021 és: les nostres accions són el nostre futur. Cal que, des d’avui mateix, actuem per reduir al màxim les conseqüències socials, econòmiques, mediambientals i nutricionals que tenen les nostres decisions en el moment d’escollir els aliments que posem al nostre plat cada dia. Calen moltes més accions per a un sector que s’ha de reanimar i s’ha de reconvertir amb urgència, a Andorra i arreu, per assegurar que com s’interpreta del lema de la FAO aquest 2021, amb les nostres accions puguem tenir un futur millor.