La tribuna
Poder polític i poder científic en l'escriptura de la història d'Andorra
A partir del 1960 el Consell General va fomentar el desenvolupament cultural
La comprensió de la història passada ens permet entendre millor els temps actuals i comprendre l’abast dels reptes futurs. Va ser a partir del 1960 que el Consell General va fomentar el desenvolupament cultural. La investigació històrica es va iniciar gradualment començant a obrir els arxius del país i promovent la publicació de documents. Aquesta energia política ha afavorit el redescobriment d’una cultura andorrana.
Cronològicament, l’acció política ha estat la peça clau de l’impuls per al desenvolupament de la cultura del país. El boom cultural s’ha desenvolupat amb la contribució de diverses entitats, per exemple, l’Institut d’Estudis Andorrans (1976) i la Societat Andorrana de Ciències (1983).
En el moment de la seva creació, l’IEA tenia vocació de donar suport i un marc per al programa d’andorranització a l’escola. L’objectiu era proporcionar als professors una logística educativa relacionada amb Andorra. L’any 1996 marca una altra etapa. Una nova legislació va definir l’institut com un centre de recerca al servei del país. Progressivament, l’IEA ha desenvolupat diverses branques: el Centre de Recerca Sociològica (CRES), el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya (Cenma), el Centre d’Estudis Històrics i Polítics (CEHiP), i el Centre d’Estudis Europeus (CEE). El juny passat, el Govern va anunciar el naixement de tres noves marques: Andorra Business, Andorra Recerca i Innovació i Andorra Digital. Resulta que l’acció política i científica s’adapta segons les necessitats observades in situ.
La memòria està a mans del poder polític que esdevé una conseqüència lògica de l’exercici de les funcions per part de les persones que ocupen o van ocupar un càrrec representatiu, arrelat entre deontologia i ètica.
Tant els actors polítics com els actors científics tenen de manera conscient el tríptic de les tres preguntes durant tota la seva acció passada, present i futura. El primer tríptic se situa al voltant de la formalització: què s’ha d’oficialitzar? Com es pot oficialitzar? S’ha d’oficialitzar? Un altre pas intervé en el moment de la comunicació: què s’ha de dir? Com es pot dir? S’ha de dir? Tot acabant sobre el punt culminant de transmissió, amb el què s’ha d’escriure? Com es pot escriure? S’ha d’escriure?
El poder polític i el poder científic van extremament lligats. El primer no pot escriure la història sense l’altre i l’altre no pot transcriure la història sense el primer. Existeix una complementarietat d’influències.
Com es diu popularment, “els que en saben no diuen res i els que en saben poc parlen massa”. Dibuixar la història és un llarg procés, entre paciència i diplomàcia.