Grip

Dilluns va començar la nova campanya de vacunació contra la grip. La temporada de tardor-hivern de l’any passat hi va tenir poca, o nul·la incidència, aquesta malaltia. I és que les mesures preventives contra la Covid, sobretot la mascareta i la distància, la van mantenir a ratlla.

Amb la previsible arribada del fred, i relaxades les mesures preventives, les grips tornen a amenaçar. Entre negacionistes com el president del Brasil, que es declarava gens preocupat per una “gripezinha” i la consideració de fatal encara no gaire llunyans com en la cançó de Serrat a la tieta: “Se l’endurà una grip, cap al forat profund”, per no parlar de la pandèmia del segle XIX, sembla que en tot cas hagi de predominar el principi que més val prevenir.

Sense la mascareta omnipresent i amb la baixada de guàrdia que acompanya el descens de incidència de la pandèmia, tot i que sigui encara ben viva, hi ha les condicions perquè es torni a produir una gran afluència de pacients als centres i als metges de referència, amb uns símptomes que, per coincidents o semblants amb els de la malaltia del coronavirus, creen alarma i consultes massives.

Evitar aquesta malaltia no tan menor, una immunització eficient, és també un altre gest de solidaritat, com ho van ser el confinament i la resta de les mesures preventives d’un passat tan recent.

És ben cert que hi ha bastantes persones escèptiques; algunes asseguren que han estat afectades per la grip justament l’any que van decidir vacunar-se i potser han patit realment aquesta experiència, o potser ja tenien el virus latent quan van anar a rebre el vaccí.

Perquè en contrast amb altres indicacions favorables hi ha l’advertència que cal mantenir-se sense vacunar en cas de patir un refredat –contra el qual la ciència encara no ha trobat remei preventiu– o quelcom de semblant.

Les mares de la generació anterior prenien cura a l’hivern que a la sortida del cinema al fred exterior ens cobríssim amb una bufanda o tababoques, predecessor insospitat de l’actual morrió per als humans.

Sigui com sigui hi ha grups de risc que poden patir greus conseqüències de la grip comuna que, d’altra banda, pot saturar les consultes mèdiques i els centres d’atenció, primària o hospitalària. De fet, ja han arribat a col·lapsar-los, aquí i a territoris propers dels Estats veïns, en temporades anteriors i recents.

Els membres d’aquests grups assenyalats –entre els quals les persones en els dos límits de les edats, els més grans i els més petits, o els afectats per patologies prèvies– faran molt bé, diríem que fins i tot tenen el deure, de vacunar-se, també ara, per la seva salut i la col·lectiva.

El metge o metgessa de referència, una vegada més, és la persona indicada per determinar si ens resulta útil, necessari, fins i tot imprescindible aquesta mesura preventiva de mals més grans. I, com sempre, caldrà seguir la prescripció.