Novel·les d'espionatge a Andorra

“La darrera pel·lícula de Ja- mes Bond ha tornat a posar els espies a primera línia. I d'aquesta expectació es vol aprofitar el congrés de novel·les d'espionatge, que farà parada al Centre de Congressos d'Andorra la Vella entre el 16 i el 19 de novembre”, llegim a Andorra Difusió.

“Al congrés, promogut pel Club Le Carré d'Espanya, es lliurarà el premi literari Principat d'Andorra per a llibres publicats l'any passat. L’objectiu és convertir el Principat en la referència continental d’aquest gènere literari.”

El Greg Coonen, autor de La pífia, la seva primera novel·la, sembla que ha pres la davantera. No solament ha convertit Andorra en la referència europea de les novel·les d’espies, sinó en la referència internacional. Amb els seus personatges viatjarem amb tot luxe de detalls per Andorra, ens mourem per França, per Barcelona, Londres... Recorrerem aeroports i autopistes, carreteres estretes i tortuoses, viaranys pel mig dels boscos. Washington, Georgetown, Moscou, Londres... Ja ho diu l’Albert Villaró, d’Andorra al món, món complex que l’autor coneix a fons, sigui quin sigui el lloc que es proposa descriure.

Quan el Jordi Marquet en el pròleg de La pífia es pregunta per què el G. Coonen situa l’acció a Andorra, la resposta la troba ell mateix: per a l’autor el nostre principat és casa seva. I quan un s’estima un lloc, en fa el centre del seu univers.

En un passatge del llibre, el corredor de borsa “estrella”, Ben Brennan, declara que a la seva vida hi ha dos amors: L’Elisa i Andorra.

Més endavant, en una conversa entre el Ben Brennan i la Sandra, jove i encantadora becària de l’organització americana LeaksOfFaith, l’FBIrlandès li explica:

“Visc en aquest petit país Andorra, que de sobte s’ha convertit en un camp de batalla, víctima d’un complot rus, dissenyat per desestabilitzar Europa avivant el sentiment separatista a Catalunya i altres regions amb forts moviments independentistes...”

La meva primera informació que vaig tenir de la novel·la del Greg Coonen, presentada el dia 15 de gener del 2020 a la Fada Ignorant, va ser:

“Endinsa’t en una trama maquiavèl·lica del servei secret rus per obtenir el control d’un banc andorrà, desestabilitzar i dividir Catalunya i, més enllà, la mateixa Europa.”

Confesso que el tema em va intimidar, però vaig decidir respondre al repte. Llegiria el thriller, o la novel·la negra, o la novel·la d’espies? A mesura que avançava en la lectura, em qüestionava sobre aquests tres gèneres

Vaig arribar a la conclusió que l’obra del G. Coonen reuneix els tres gèneres, i que no m’havia de perdre en terminologies. L’important era la trama, amb el suspens, l’intriga, la tensió, les sorpreses inesperades... a la qual s’havia d’afegir els amplis coneixements de l’autor sobre els secrets de les finances, aquí a gran escala, a nivell internacional. La importància de la geopolítica, de la qual és un expert. El paper de les noves tecnologies. Sistemes complexos i sofisticats que en un tres i no res poden capgirar el món com un mitjó després de posar-vos la pell de gallina i deixar-vos sense alè.

És ben cert que La pífia és tot això i més. Ben mirat, és una història ben estructurada, fruit del rigor i la capacitat narrativa de l’autor. Empra una prosa sòlida i rica, amb unes metàfores tan encertades que us desperten somriures i a vegades us fan esclafir de riure. Aquí es copsa el sentit de l’humor de l’autor, que no l’abandona al llarg de la narració, com tampoc la seva alta sensibilitat a l’hora d’experimentar les emocions dels seus personatges.

Cal fer esment del tractament didàctic que l’autor dispensa als seus temes. Sempre entenedors per complicats que siguin. Per a mi ha estat una experiència pedagògica molt útil. A tall d’exemple, m’he informat sobre les criptomonedes, entre les quals el bitcoin i l’andcoin, el sistema sofisticat de minar-les. També els elements cibernètics que poden fer trontollar el món en un tres i no res. En plena efervescència de l’activisme digital, un “simple” mòbil, amb el seu bitlleter digital, dotat d’unes prestacions extraordinàries, i uns experts en la seva manipulació, això sí, serà l’objecte de crims i desestabilització, i contribuirà al desenllaç de la història.

He d’admetre que en alguns moments de la lectura constatava la meva ignorància en temes financers o cibernètics com ara les complicades operacions de borsa, el treball minuciós dels traders, com aquelles operacions paral·leles Moscou i Washington. Tanmateix, una frase del llibre em va animar: “L’única cosa que el Jordi Puigcerdà (CEO de Solarbanc) sovint ignorava era el poc que sabien la majoria dels socis i accionistes sobre bancs i negocis.”

Val a dir que el G. Coonen et fa agafar confiança. Si en algun moment et sembla perdre el fil, ell té la virtut de fer-te les coses fàcils malgrat la complexitat i les situacions enrevessades, que tan bé domina. Llavors, la novel·la t’enganxa de tal manera que se t’emporta i no la pots deixar fins que l'acabes.

I ara voldria fer una pinzellada sobre alguns personatges clau de la història:

Ben Brennan, el corredor de borsa estrella, treballador de Solarbanc a Andorra. Dublinès, aparentment tranquil, es veurà engolit en una voràgine trepidant, en unes muntanyes russes tot per haver-se “equivocat” en un dígit. Ell, que pretenia lluitar per la seva vida, i per un futur plàcid amb la seva família!

Arkadi, Dr. Jivago, el hacker ucraïnès, serà el personatge sempre disposat a “salvar” el Ben. Només apareix en moments oportuns. Li agrada un tipus de cervesa. L’àngel de la guarda del Ben?

Igor Orlov. Figura gegant, al capdavant d’un complot de l’FSB (agència russa d’espionatge), ens reserva les sorpreses més horripilants que l’autor ens presenta amb contenció tot i ser algunes d’allò més escabroses. El G.Coonen defuig la morbositat i la truculència.

Moltes dones interessants intervenen en la història. Però només en citaré dues: l’Elisa, l’esplèndida companya del Ben, andorrana de bona i poderosa família, però sobretot la nineta dels seus ulls, el seu present i el seu futur.

La Sasha, ucraïnesa discreta i delicada, experta gestora de comptes de clients russos i ucraïnesos de Solarbanc, que es veurà arrossegada per un terbolí del complot rus.

Per contra, no desvetllaré la tirallonga d’homes i dones, que apareixen al llarg de la història. Tots ells contribueixen a teixir la sòlida trama del relat.

Ha arribat el moment. Ara, si esteu disposats a viure un viatge apassionant, agafeu-vos fort. Empreneu una delirant experiència narrada en un ritme trepidant. Gaudiu de la “prosa rica, eficaç i esmoladíssima” (Albert Villaró) del G. Coonen. Us esperen “muntanyes russes forassenyades”, però també oasis de pau. Moments d’infart i de sorpreses inèdites. Tota aquesta aventura serà compensada per un desenllaç inesperat. Encaixareu totes les peces del trencaclosques? Això depèn de vosaltres, lectores i lectors. Hi haurà sorpresa final?

La pífia. Original. The fat finger. Autor: Greg Coonen. Traducció catalana: Irene Guardia i Txema Díaz-Torrent.