El futur que ens espera

El Govern anuncia noves taxes impositives, una reforma de l’impost de societats i d’altres canvis que afecta les plusvàlues immobiliàries, això sense comptar amb d’altres taxes que entraran en vigor l’any que ve com la turística i la d’hidrocarburs.

Si mirem enrere ens podria agafar un atac de cor. Aquí no pagava ningú, quasi no hi havia impostos, i el país funcionava la mar de bé. O almenys ho semblava.

Què ens ha passat?

No discutiré que un model impositiu és absolutament necessari, però sempre que llegeixo notícies que fan referència als impostos em pregunto si molta de la despesa que tenim com a país es podria reduir.

Ja sé que aquest és un plantejament si volen infantil, però un municipi com Manresa té una població molt semblant a la del país andorrà, i la seva despesa comparada amb la nostra deu ser dividida per deu mil.

També ho sé: una cosa és un país i altra cosa una ciutat; i, ampliant la broma, una cosa és tenir un consistori i altra un parlament, delegacions i tot un munt d’institucions, representacions i d’altres històries d’aquest tipus.

Però, de vegades, penso que potser no fan falta tantes coses, i no dic quines perquè no s’enfadi ningú, que tampoc a ningú li agrada que li toquin la seva parcel·la.

Imagino que tampoc als empresaris els farà gaire gràcia la nova taxa; tampoc a qui vulgui comprar o vendre una casa.

I els treballadors? En sortiran beneficiats? Diguem que a nivell bàsic, sense aprofundir gaire, caldrà veure on van a parar els diners. Serviran per apujar els sous i les pensions de la gent que menys cobra, o potser seran diners destinats a mantenir i fer créixer l’immens edifici que hem construït?

Vist des de fora sembla una bola de neu que rodola muntanya avall, que es fa gran i acabarà sent massa grossa.

No cal ser un visionari per endevinar que el model impositiu anirà a més. Pagaran més els empresaris i pagaran més els treballadors, perquè d’aquesta no se’n salva ningú i hem de seguir rutllant, i que el país no s’aturi. Però, quin país volem? És imprescindible una despesa tan gran?

L’únic consol és que d’ací a uns anys ja no vindrà gent per pagar menys a Andorra perquè aquí es pagarà més o menys igual que a tot arreu. Llavors tindrem allò que sempre havíem desitjat: turisme de qualitat. La gent vindrà no pels descomptes en el preu dels productes, ni per pagar menys impostos, sinó per gaudir dels nostres paisatges, de la nostra terra i la nostra gent. Sempre cal veure el futur amb optimisme.