El compromís polític a Andorra

Cada vida és diferent i es determina segons les aspiracions personals de cadascú. El camí de vida es veu com una forma positiva de resiliència guiat pel fil d’Ariane propi a cada persona. Quan portem una mirada clara en un recorregut de vida, entenem no només el compromís d’una persona, sinó el compromís d’un poble per al país.

Entrar en política no és ni casualitat ni resultat de l’atzar. Prové d’una convicció íntima de l’individu que vol canviar el món en què viu mitjançant el seu compromís. A Andorra, més que en altres llocs, el compromís polític és gairebé una crida, una vocació i un deure que s’imposen en una trajectòria de vida. Totes les generacions d’andorrans es troben a mullegar en el bany polític.

La persona dedicada a la política és com el pagès o l’artesà. Sap reconèixer la terra idònia, utilitzar les eines adequades i aprofitar les millors condicions, per sembrar les idees que li són properes per fer-les prosperar. En última instància, com el pagès satisfet amb la seva collita, l’artesà orgullós de l’objecte creat per les seves mans, el polític també sent una immensa alegria interior en portar la seva pedra a l’edifici comú.

I la dona en la política, què? Tot procedeix d’una lògica operativa, segons la qual la dona política exerceix per transferència en l’esfera pública, el paper que va exercir en l’esfera privada. Tenint en compte aquest aspecte, la dona és per definició la que educa, protegeix i vigila amb bondat el destí dels que l’envolten. Hi ha una transferència espontània d’habilitats, del privat al públic, missions tradicionalment assignades a les dones. Els assumptes socials d’educació i salut, per exemple, són llocs on tendeixen a anar les dones, per exercir el seu mandat polític.

Es podria pensar que l’atribució de certes àrees sembla estar predestinada i reservada per a les dones però el compromís de Susagna Arasanz Serra va demostrar tot el contrari. El decret del 22 de desembre del 1994 va nomenar els membres del Govern i, al mateix temps, va oficialitzar la primera dona al capdavant del ministeri de Finances. Una cartera ministerial que portarà amb tota la confiança del cap de Govern, Marc Forné Molné. La seva experiència posa llum al fet que una dona pot trobar el seu lloc mitjançant càrrecs de responsabilitats que fins llavors eren el monopoli dels homes. El seu rigor de treball subratllat pels expolítics i companys és a la imatge del seu compromís. Una vegada la trajectòria política tancada, tenia clar que no volia tornar-hi.

En breu, la política és una eina, un mitjà i un canal que l’individu ha de saber domar i configurar perquè sigui apte per complir la missió de transformar la societat en un moment donat de la vida. S’inscriu en la línia de pensament de Jean-Jacques Rousseau amb el concepte de contrat social (1762). Es tracta d’un pacte que consisteix, per una banda, a renunciar a cada part de la seva llibertat individual i, per altra banda, a obtenir el poder popular i la llibertat civil. L’interès públic és l’objectiu central del contracte.

Per extensió, es pot referir a la teoria desenvolupada per Montesquieu (De l’esprit des Lois, 1748) que precisa els principis principals que regeixen la història de les societats polítiques. Segons el filòsof, aquestes lleis han existit en tot moment fins i tot les lleis humanes ja que potencialment existeixen abans de ser promulgades. Fet i fet, és el cas de la tradició que s’envolta amb un pas tàcit de valors de generació en generació amb lleis escrites i no escrites. Recordem que el Manual Digest coincideix amb la data de publicació de l’obra de Montesquieu que va marcar el Segle de les Llums a Europa. En les seves màximes, Antoni Fiter i Rossell va subratllar les qualitats necessàries que ha de tenir qualsevol persona disposada a dedicar-se a la vida pública. Ja sabem que la discreció sempre ha estat una de les qualitats requerides a les valls d’Andorra.

Tot i haver ocupat altes responsabilitats governamentals i financeres durant la seva trajectòria professional, Susagna Arasanz Serra portava molt alt la seva ferma voluntat de discreció. Mentrestant, no oblidem que va obrir el camí a les dones en la cartera ministerial de Finances. Una rica experiència humana que, sens dubte, quedarà en la memòria col·lectiva del país amb una petjada més a la història política de les dones a Andorra.