La tribuna
Tradicions
Halloween i la castanyada no són pas tan diferents, podrien ser cosines
“Hauries d’escriure alguna cosa sobre Halloween i la castanyada”, em va engaltar molt seriosa una companya de feina.
En un primer moment vaig pensar: “No, no m’atreveixo a fer una truita amb uns ingredients tan complicats com globalització, americanització, especificitats, identitat…”
No sé si sortiria un plat gaire comestible, però unes quantes hores més tard vaig dir-me: “I per què no?”
De fet descobreixo que la més que coneguda festa de Halloween no és una tradició popular americana com ens han fet creure, sinó que té els orígens en el poble celta.
Resulta que van ser els irlandesos que van emigrar cap a Amèrica els que hi van introduir aquesta tradició. Celebraven aquesta festa el 31 d’octubre per marcar la fi de l’any celta.
La vida es dividia en dues etapes, la temporada primavera-estiu era l’etapa de la llum i la temporada tardor-hivern, l’etapa de la foscor, tot això amenitzat amb creences de difunts que apareixien el 31 d’octubre i rituals per fer fora els mals esperits.
Temps més tard, els americans en van fer pel·lícules i d’aquí el Halloween que coneixem tots plegats.
Però, i de la nostra tradició de la castanyada, què ?
Doncs troba el seu origen en els àpats funeraris. L’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts.
Les dues tradicions no són pas tan diferents, podrien ser cosines.
Però entenc el neguit de la meva companya, perquè els costums i tradicions autòctons formen part de l’essència d’un poble.
La castanyada és més que una festa, són els colors dels arbres, el trepitjar de les fulles seques, l’olor de les castanyes torrades, la dolçor dels panellets que t’embolcalla mentre a fora és fosc i comença a fer fred.
La figura tendra de la castanyera que arrenca mirades de sorpresa i somriures, tan esperada encara pels més petits, el caliu de les trobades familiars mentre el dia s’escurça.
Sí, tot això és tradició i no s’ha de perdre, cal conservar-la i transmetre-la.
Els més creatius i conciliadors potser ens diran que durant la nit del 31 d’octubre els infants reclamin castanyes en lloc de caramels i que la castanyera vagi acompanyada d’una carbassa enlloc del gat marrameu.
És qüestió també de conviure tots junts, oi?