No coneixes els teus fills

Els nostres fills i filles són com són, no com nosaltres volem que siguin. Els nostres alumnes també són com són, no com a nosaltres ens aniria bé que fossin. Els nostres jugadors i esportistes són com són, no com seria ideal que fossin per a l’equip.

Podríem seguir i seguir, però realment són com són?

Alguns joves s’adscriuen ràpidament a les característiques d’un determinat grup i és per això que de vegades ens sorprenem que el nostre fill o filla canviï radicalment la manera de vestir, la música que escolta o les sèries que veu.

Alguns joves van cercant aquesta identitat de manera més activa i van variant la manera de fer, vestir i aficions en funció dels diferents grups o influències amb què van entrant en contacte. De vegades no es té un destí clar, de vegades tan sols estan explorant i de vegades cada nova troballa suposa un esclat d’il·lusió que fa que s’adscrigui completament a la norma d’aquell grup o col·lectiu.

També hi ha joves que en aquesta recerca consideren que no encaixen en un grup determinat i van agafant elements aïllats de determinats grups, creant un estil propi.

A grans trets, els nostres fills i filles –i tu també– són el resultat de les influències que tenen més a mà i per això és tan important que puguem obrir el seu ventall de coneixement tot proporcionant-los experiències variades en diferents contextos.

Hem d’assumir, doncs, que no coneixem els nostres fills perquè ni ells mateixos es coneixen, i això és perquè estan canviant, evolucionant, aprenent i incorporant nous elements a la seva personalitat. Acceptar-ho és molt important ja que si ho aconseguim assumir podrem ajustar les nostres expectatives i connectar millor amb ells. El teu fill ja no vol fer teatre, ara vol ser esquiador. La teva filla ja no vol seguir cantant òpera, ara vol tocar la bateria, el teu fill ja no vol seguir jugant a futbol, ara vol fer ball, i tots aquests canvis ni són bons ni dolents, són normals.

Que cerquin nous models, noves activitats i noves senyes d’identitat forma part del procés de maduració i nosaltres podem fer tres coses: observar-ho i estar al seu costat, inspirar-los ajudant-los a tenir experiències enriquidores, o no entendre-ho i enfadar-nos perquè no entenem el que està passant.

Ens necessiten al seu costat. Fes-te la idea que durant un temps canviaran de camins i provaran noves rutes i nous horitzons. Potser algun d’aquests camins no és gaire bo i per això, més que mai, ens han de sentir a prop i saber que els acompa­nyem, sense jutjar-los, al seu costat, caminant plegats, potser per camins diferents però sempre disposats a donar la nostra perspectiva des del respecte i la confiança.

Parlem amb ells i arribem a un acord: hem de poder donar la nostra opinió lliurement, sense filtres, amb respecte i estima, però de la mateixa manera que sempre estarem per poder ajudar-los han d’acceptar que també hem de poder expressar el que veiem i que ens han d’escoltar i valorar-ho de manera receptiva.

* Tomàs Navarro, Psicòleg. Amb la col·laboració del servei de Joventut del comú d’Andorra la Vella

Coneix el SOMI (servei online de mentoria per insipirar), amb recursos per a famílies i adolescents, a andorralavella.ad/joventut