Andorra i les muntanyes de l'Amèrica del Nord

L’any 1970, per tant fa més de cinquanta anys, es va rodar un western intitulat El más fabuloso golpe del Far-west, també anomenat Nevada, segons el país de la projecció. Es tractava d’una producció hispanofrancoitaliana del tipus spaghetti western, dirigida per José Antonio de la Loma (1924-2004) i protagonitzada per Fernando Sancho (1916-1990) i la famosa i guapa Carmen Sevilla, que, dissortadament, es troba afectada des de fa temps per una malaltia mental degenerativa.

El film fou rodat entre el Principat d’Andorra i els estudis d’Esplugues City (Barcelona). En l’argument, una colla de lladres planeja el robatori d’una caixa forta i fuig a una zona muntanyosa on aquests lladres es disputen el botí. A Andorra, les localitzacions de la pel·lícula foren la vall d’Incles, l’estany d’Engolasters, Ransol, el camí del Madriu i el túnel del camí de l’electricitat. Jo vaig veure la pel·lícula al cinema quan era bastant menut i em sembla recordar que hi apareixia l’estany d’Engolasters nevat.

Us escric estimats lectors aquest article per explicar-vos que l’entorn paisatgístic i natural d’Engolasters i del Madriu, a la porció sud-oriental d’Andorra, és idoni per rodar una pel·lícula del llunyà Oest. Això perquè té una similitud molt forta amb les muntanyes Rocoses, a l’Amèrica del Nord, amb la seva constitució litològica definida per roques granitoides de tonalitats predominantment clares i els boscos serrans i feréstecs de pins i d’avets esquitxats per grups de beços. I també presenta una semblança amb aquelles muntanyes per les aigües, fragoroses, del Madriu, unes aigües que són el complement perfecte dels imponents edificis muntanyosos, de constitució, com diem, granítica, i de les masses forestals, de manera que acaben perfilant un marc paisatgístic que és gairebé un mirall de les muntanyes Rocoses. En definitiva, un entorn, el dels paisatges de la porció sud-est d’Andorra, autènticament cherokee. Aquesta és la sensació tan extraordinària i tan vivificant que em deixa, en el cos i en l’ànim, trescar pel Madriu i per Engolasters.

Quan són acompanyades per la neu, sota la volta celeste transparent, lluminosa, que solen oferir sovint els aires a l’alta muntanya andorrana, el rocam de les muntanyes del Madriu brilla amb una tonalitat resplendent, argentada, i això, alhora que dota d’una gran bellesa el paisatge, ens recorda i ens transporta, amb una impressió encara més viva, als relleus i als paisatges de les Rocoses dels Estats Units i també del Canadà.

Per tant, un paisatge, el d’Engolasters i el del Madriu, que va fer més autèntica la realització del western El más fabuloso golpe del Far-west amb escenes rodades a Andorra.

El Madriu i una part important d’Engolasters són, des del punt de vista de la percepció col·lectiva a Andorra, muntanya d’Escaldes, essencialment. De fet, la principal porta d’entrada a la vall del Madriu i la que ofereix un accés més directe és la que dona a Escaldes. La muntanya d’Escaldes, jo me l’he recorreguda infinitat, infinitat de vegades, i, fent-ho, he pogut reviure velles històries de Davys Crockett, de buscadors d’or i d’indis cherokee. Per tant, he pogut delectar-me amb un petit racó de l’Amèrica del Nord dins Andorra. Val la pena visitar aquesta contrada del nostre país, amb més motiu encara avui dia que la vall del Madriu-Perafita-Claror gaudeix de la condició de zona protegida en ser Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. És una àrea situada a no gaires minuts del nucli urbà d’Escaldes i d’Andorra la Vella i, no obstant això, ofereix un contrast contundent, gairebé total, amb el bullici urbà i la civilització.

I afegiré que passejar per les muntanyes i pels paisatges del Madriu i d’Engolasters em fa cantar i repetir com un himne una cançó i un videoclip que m’entusiasmen particularment, el de la cançó de Pink Floyd Learning to Fly, que forma part de l’àlbum A Momentary Lapse of Reason, aparegut el 1987.

Una part del videoclip en qüestió s’ambienta a les muntanyes del Canadà, a l’oest de la ciutat de Calgary (Alberta), i el protagonista és un jove nadiu americà que, cercant la llibertat, aprèn a volar tot llançant-se d’un penya-segat. El jove, que vola sota la mirada atenta i poderosa de l’àliga, emblema d’aquesta llibertat i senyora dels cels i del vol, se sent amb la força i la convicció que li ha infós un indi amb poders sobrenaturals que sembla provenir directament dels ancestres i que apareix en diversos moments del vídeo.