Durruti i Layret, dues personalitats complementàries (I)

Per comprendre el paper en la història de Catalunya i Espanya que aquests dos personatges van tenir sobre l’anarquisme cal donar unes idees de qui eren i quina relació tenien amb la societat que els envoltava.

En primer lloc el moviment filosòfic que desenvolupa Karl Marx amb el escrits El Capital. Crítica de la economia política (1883) i el Manifest Comunista (1848) junt amb Friedrich Engels provoca el naixement dels moviments polítics anomenats socialisme i comunisme, discutits a la Rússia d’aquell moment històric. L’anarquisme és la conseqüència evolutiva d’aquestes idees, defensades pels escrits de Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Malatesta, etcètera, on exposen que els obrers no necessiten una jerarquia que els mani i que es pot viure molt millor en llibertat i consegüentment l’Estat o el poder no és necessari.

Totes aquestes idees tenen a veure amb la gran crisi sociopolítica i econòmica del primer terç del segle XX. Factors causals de la crisi: per exemple, la Gran Guerra europea del 1914-1918, la Revolució Industrial, l’èxode de treballadors del camp a la ciutat, la crisi sanitària per la gran pandèmia de la grip, mal anomenada espanyola (més de 350.000 morts) i la mortalitat infantil, la més gran d’Europa, la Setmana Tràgica a Barcelona desencadenada per una mala gestió del govern espanyol i la cúpula militar del seu exèrcit, i també la pèrdua definitiva de les darreres colònies espanyoles a Centreamèrica, Sud-amèrica, Filipines i l’illa de Guam.

Tot això va crear una mala repartició de la riquesa, desequilibri a la baixa, a favor d’una una classe, desafavorint els pobres (alguns l’anomenen classe social desesperada) i amb un augment dels negocis financers dels rics i classe mitjana (creació de grans bancs, Español de Crédito, Hispano Americano (finançat per les fortunes provinents de les colònies –Cuba i Argentina–, etcètera).

Quan el desequilibri social és gran apareixen odis i enveges causant (bomba Orsini, 07-11-1893, al Teatre del Liceu de Barcelona) atemptats i la rèplica de la classe oponent amb la contractació de pistolers professionals (coneguts amb el nom de sindicat lliure) destinats a contrarestar els atemptats dels treballadors amb més assassinats.

Els dos personatges que exposarem estaven immersos en tot aquest malestar social, com a actors importants i també com a víctimes.

El segle XVI i següents, la societat es basava en el treball al camp. Els petits empresaris o pagesos portaven en família els camps heretats. La cura dels cultius i l’explotació dels seus fruits donava just per menjar. Les vendes dels productes del camp i l’elemental ramaderia no donaven per a més. A més, la vida al camp era molt dura i avorrida. Alguns van intentar cercar feina a la ciutat, però els sous molt baixos no permetien pagar un allotjament i mantenir-se. La fugida del camp familiar deixava lloc perquè un altre ocupés el seu lloc, ja que era impossible tornar. És a partir del 1832 quan comença l’anomenada Revolució Industrial. S’inicia amb l’invent de la màquina de vapor, que consistia a escalfar aigua i aprofitar l’energia de l’ebullició per fer moure un embol que es posa vertical i ha de tornar a la posició inicial, això es resumeix en un moviment circular gràcies a un sistema d’enginyoses politges, convertint el giny en una màquina amb moviment rotatori sobre un eix.

El combustible en aquell moment era el carbó. Així van néixer els tallers de les primeres fàbriques de teixits. En poc temps i amb poca gent es feia molta feina. Al mateix temps per un mecanisme similar neix la màquina de tren i aquests permetien ràpidament unir ciutats amb línies fèrries portant el producte de les noves fàbriques.

Després es crearen, aprofitant el corrent dels rius, rotors que feien electricitat. Així es van construir màquines de teixits per a vestits de tota mena. Aviat aquestes indústries donaven feina a cada cop més gent que despoblava el camp. Contribuïa també la despenalització de la matèria primera, que ara es podia adquirir directament de les colònies ame- ricanes, avanç prohibit a Catalunya. Tot això es considera la primera fase de la Revolució Industrial, l’electricitat que permetia encendre bombetes i il·luminar les cases i fàbriques de nit i seguir treballant més hores al dia.

Els empresaris amb poca inversió treballaven més intensament a les fàbriques. I absorbien tota una població de treballadors amb molt poca instrucció, provinents del camp. Els sous eren baixíssims i amb prou feines el treball d’un obrer servia per mantenir una família, i menys amb fills. Els horaris de treball podien ser de 10, 12 o més hores al dia. Marx descriu que a Anglaterra hi havia nens treballant tot el dia i quasi sense sortir del seu lloc, dormien al costat de les màquines. Eren condicions semblats a les de l’esclavatge.

Francesc Lairet era nascut a Barcelona. A l’edat de 10 anys cau malalt d’una poliomielitis o paràlisi infantil de la qual es cura amb la paràlisi permanent de les dues cames. S’aguantava dret amb dificultat i va necessitar per a tota la vida uns tutors a les cames per mantenir els genoll rectes i l’ajut per posar-se dret gràcies a una crossa amb recol- zament axil·lar i un bastó de colze a l’altra banda. És a dir, resta amb una gran invalidesa que impedeix que dugui a terme qualsevol pràctica esportiva i els habituals jocs infantils. A conse- qüència d’això resulta ser un gran estudiant, amb les millors notes a tot arreu on es presentava. Acaba la carrera de dret, doctorant-se en ciències polítiques i filosofia, premi extraordinari i matrícula d’honor, als 22 anys, i estudia i parla castellà, català, anglès, italià i francès.

És possible que la condició de tolit, separat dels joves de la mateixa edat, influís en el seu caràcter, de manera que Layret desenvolupa una qualitat mental ràpida i amb una memòria prodigiosa. Tots els que el coneixien i el varen tractar coincideixen que el seu caràcter era molt estricte, un amant i defensor de la justícia, incorruptible, i desenvolupa una estimació i passió per la veritat, ajut als treballadors i un gran amor i respecte per Catalunya. Era un treballador incansable. Repassant la seva vida, no para de participar en judicis, escrits polítics de la seva ideologia i funda nombrosos partits polítics amb les múltiples reunions que comporta.