Gent que et decora

Casa teva, la casa on vius, per regla general i dins les teves possibilitats, la tens decorada de manera que et resulti agradable. Si tries un tipus determinat de decoració, sigui la que sigui, freda, càlida, minimalista, carregada, amb llibreries o sense, i un llarg etcètera, és perquè ho has escollit d’aquesta manera. T’agrada.

De vegades, la decoració no canvia amb els anys perquè t’hi trobes molt a gust; en altres ocasions, perquè cada família és un món, canvies la distribució o potser alguns mobles. És casa teva i fas el que vols.

Fins aquí cap problema, però de tant en tant t’entren decoradors i interioristes ocasionals, que tan sols posar el peu dins del pis, el xalet o l’apartament comencen a arreglar-te’l. No parlo de professionals de l’interiorisme, ja que la majoria d’aquests quan estan fora de la feina també desconnecten, i es tracta de no donar la tabarra.

Parlo d’amics i familiars que creuen tenir la vareta màgica per solucionar-te tot allò que tu ja trobes que està la mar de bé.

Són persones a qui no cal demanar l’opinió sobre determinat quadre, sofà o llum, sinó que gratuïtament t’obsequien amb els seus coneixements.

Sempre m’ha al·lucinat el tema, davant el qual, per educació, guardo el més escrupolós silenci, però hi ha gent que, renoi!

Tan sols entrar et diuen que aquell quadre no queda bé a la paret del rebedor i que hauries de col·locar-hi una llum indirecta. Fan quatre passes i observen que el color del passadís que porta a les habitacions és un pel fosc; deixen l’abric a l’habitació i et pregunten per què no l’has fet més gran, aprofitant l’última reforma.

Ostres! Que acabo de gastar-me uns calés i l’habitació m’agrada molt, penses. Entrem al menjador i gràcies a Déu hi troben certa, certa harmonia. Bé, almenys hem fet alguna cosa bé. Hi ha cert equilibri. Cert, sí, cert. En qualsevol cas, tot i que el menjador i el saló són una estança encertada, sempre cal posar-hi una culleradeta, per explicar-te que potser hi ha massa llibres o que podrien estar col·locats d’una altra manera.

Penses: bé, millor dinem, a veure si deixen de decorar-me la casa. I, sí, normalment passa d’aquesta manera. “Mmm, que bons els canelons!” Sort, perquè si no t’agraden surts de casa com un coet... Fetes doncs les primeres observacions decoratives i amb la panxa una mica plena, tot es veu una mica millor. Respires alleujat.

Hem menjat molt bé i, a la sobretaula, rebem una petita indicació perquè la pantalla del llum és torta i cal posar-la recta. No et preocupis, ara faig la migdiada i a la nit, abans d’encendre’l, la mouré.