Transparència i coneixement a favor d'infants i adolescents

Fa poc més d’un mes el comitè d’Andorra per a l’Unicef va fer públiques les dades de l’Observatori de la Infància 2021. L’Observatori que es va posar en marxa l’any 2012 amb l’objectiu de donar visibilitat a les necessitats dels infants i analitza la seva situació des de la perspectiva dels drets que els reconeix la Convenció dels drets del Infants aprovada per les Nacions Unides l’any 1982 i ratificada per Andorra.

Malauradament, un any més, la majoria d’aquests indicadors no estan actualitzats. Concretament, aquest any només s’han pogut actualitzar 26 dels 58 indicadors estipulats, és a dir, que més de la meitat de les dades són obsoletes i algunes compten amb més de 10 anys d’antiguitat. Per tant, aquesta manca de dades no és una problemàtica puntual, sinó més aviat una constant dels darrers anys.

Si l’objectiu de l’Observatori és obtenir una fotografia de la situació de la infància a Andorra, constatem que amb les dades publicades enguany és difícil fer-se una idea de la realitat que viuen els infants i adolescents al nostre país.

Francament com a educadora, com a mare i com a ciutadana, aquest fet em té preocupada perquè la manca de transparència en aquest àmbit es contraposa completament a la minuciositat amb la qual s’analitzen altres qüestions com ara les de caire econòmic. Em sorprèn que siguem capaços de valorar amb precisió l’impacte econòmic que tenen l’Andorra Shopping Festival i el Cirque du Soleil, o el nombre de turistes que ens visiten (la seva despesa, pernoctacions i preferències) i no fem el mateix exercici de rigor amb la situació de la infància. Perquè recordem que no disposar d’aquestes dades ens aboca a destinar més recursos als tractaments que a la prevenció, amb els costos socials, però també econòmics, que això comporta.

És preocupant que no tinguem dades fiables sobre l’abandó escolar prematur, i que aquest any l’Observatori hagi extret aquesta dada gràcies a una enquesta del CRES sobre forces del treball, en la qual dedueixo que els enquestats no tenen per què haver estat escolaritzats al nostre país. L’any 2010, a Andorra, més d’un 30% dels joves de 18 a 24 anys havien abandonat la seva formació un cop finalitzada l’educació obligatòria (és el que anomenem abandonament prematur) i aproximadament un 12% no havien obtingut el graduat (és el que anomenem fracàs escolar). Les dades aleshores no eren gaire esperançadores. Deu anys més tard no disposem de cap dada actualitzada i publicada per les autoritats competents.

Així mateix, és preocupant que no tinguem dades sobre l’estat de salut mental dels nostres adolescents. Els professionals que hi treballem hem detectat un augment del malestar i de les conductes nocives per al seu benestar. Els estudis realitzats en països veïns ho fan palès: el suïcidi és la primera causa de mort en infants de 15 a 19 anys a Espanya, i l’OMS adverteix que els trastorns mentals representen el 16% de la càrrega mundial de malalties i lesions en les persones d’edats compreses entre els 10 i els 19 anys. A més a més, la meitat dels trastorns mentals comencen als 14 anys o abans, però en la majoria dels casos no es detecten ni es tracten. L’OMS també ens recorda que la depressió és una de les principals causes de malaltia i discapacitat entre els adolescents arreu del món.

L’Observatori de la Infància a Andorra no publica cap dada sobre l’atenció a adolescents en recursos de salut mental. Ni els de recursos públics com ara el SAAS, ni els dels recursos privats, com els professionals del Col·legi de Psicòlegs que exerceixen amb consulta pròpia.

De la mateixa manera, és també preocupant no disposar d’estudis periòdics sobre el consum de drogues en adolescents. L’estudi de la joventut elaborat pel CRES l’any 2010 constatava que un 20% dels joves de 14 a 18 anys declaraven haver consumit haixix o marihuana en els darrers 30 dies. El 61% de joves d’entre 14 i 18 anys declaraven haver consumit begudes alcohòliques en el darrer mes. Podem imaginar que, amb els anys, aquestes dades no han disminuït. Però, desafortunadament, no disposem d’evidències per demostrar-ho, com tampoc no disposem de dades sobre tabaquisme o sobre el consum d’hipnoticosedants, que a Espa­nya ja apareixen a les estadístiques perquè un 3% de la població adolescent els consumeixen diàriament. Per últim, però no per això menys important, és preocupant que l’Observatori no pugui actualitzar les dades sobre entorn familiar, social, oci, temps lliure, ús de xarxes socials i noves tecnologies, i benestar subjectiu. I més en aquests moments en què tots els indicadors apunten que les restriccions socials derivades de la pandèmia han afectat, i continuen fent-ho, principalment els infants i els adolescents i el seu desenvolupament.

En definitiva, necessitem evidències que posin llum sobre la situació dels infants del nostre país (aquesta és la utilitat principal de l’Observatori) per poder dissenyar accions coordinades i ajustades a la seva prevenció o reparació. I el que és més important, per augmentar la consciència sobre les necessitats d’aquest col·lectiu i abordar-les amb la corresponsabilitat social que requereixen, amb la participació de tots els actors. Com a societat necessitem ser honestos i emplaçar els organismes públics a exercir la transparència. Així mateix, també cal que professionals, entitats i famílies compartim espais i eines per al coneixement d’aquest sector de la població. Només així podrem optimitzar els recursos a favor d’entorns segurs per a les generacions presents i futures, i garantir d’aquesta manera que infants, adolescents i joves disposin dels recursos necessaris per enfrontar els reptes que ens depararà el futur, que, de ben segur, no seran pocs.