El gran Alexandre (I)

A la península dels Balcans, situada a la part nord de Grècia, es troba la regió de Macedònia.

El rei de reis, Xerxes, rei dels perses, considerava que tots els territoris de l’Àsia, incloses les illes de l’Egeu i Xipre, li perta­nyien, i en aquest sentit no deixava d’inquietar els territoris amb ràtzies periòdiques, robatoris i destrucció de temples de les divinitats clàssiques dels grecs.

L’any 386, el persa torna a prendre la iniciativa política i militar sobre aquests territoris. Els grecs, per alliberar les ciutats germanes de l’Àsia Menor, arriben a la conclusió que per fer front a l’agressió s’han de sumar els esforços de tothom. Atenes, que portava la iniciativa, ha passat a un segon lloc. Continua amb la seva superioritat naval, la millor de la regió, i Macedònia passa a tenir més importància entre els principals estats grecs.

L’any 359, el nou rei d’aquesta regió, Filip II, en aconseguir la victòria de Queronea, Beòcia i Grècia (338), demostra la superioritat militar de Macedònia i posa davant de tots la necessitat de fer una lliga o aliança (lliga de Corint) prèvia a firmar una pau comuna. L’objectiu d’aquesta lliga era la de venjar els grecs de les profanacions dels perses amb el seus continus atacs.

Acceptat per les ciutats de la lliga, Filip és anomenat hegemon, o sigui general en cap, i l’any 336 comença a entrenar un exèrcit per enfrontar-se als perses.

Filip estava casat amb una dona bellíssima i intel·ligent, Olímpia, amb la qual va tenir dos fills, Cleòpatra i un possible futur hereu, Alexandre. Filip, considerant Alexandre el seu successor, va decidir educar-lo perquè fos el millor rei. Així, li encomana al dur i expert Leònides, parent d’Olímpia, la preparació del nen, física, tècnica i militar. Adquireix hàbits com ara de bon matí una marxa i un dinar lleuger al migdia. El pare cerca també el millor educador del moment. El savi Aristòtil (deixeble de Plató i aquest de Sòcrates), que es trasllada a viure a la capital de Macedònia Pella (avui a uns 10 quilòmetres de Tessalònica), i dirigeix l’educació personal, literària, filosòfica i política del jove Alexandre, malgrat els elevats honoraris del filòsof. Avui dia definiríem aquest gest com una educació de luxe.

Als 16 anys d’Alexandre, un comerciant tessali, Filònic, porta davant del rei Filip a vendre un cavall anomenat Bucèfal a un preu molt elevat. Surten al pati, pare i fill i uns servidors, però ningú és capaç de muntar-lo. Alexandre diu: “Deixeu-me domar-lo a mi”, i el mateix pare considera que és una animal excel·lent, perillós i molt brau, i s’hi oposa ordenant que se l’emportin. Alexandre insisteix fins que Filip li diu: “D’acord, si no ho aconsegueixes pagaràs tu el preu complet com a càstig del teu atreviment.” I Alexandre arriba a domar-lo enfront de l’admiració de tothom. Demostrant així el seu valor. Aquest cavall el va muntar únicament Alexandre fins a la seva mort per esgotament i vellesa.

Una de les primeres iniciatives en faltar el seu pare va ser presentar-se a Corint per obtenir el títol d’hegemon (general en cap) de les tropes designades per desembarcar a l’Àsia.

Organització de l’exèrcit macedoni. Filip i també Alexandre reorganitzen l’exèrcit de la següent manera: creen la falange sagrada: grups o parelles d’amics que juraven no sobreviure en cas de mort d’un d’ells. Infanteria, que va sempre davant amb unes llances de 5,5 metres, les sarisses, inventades pel mateix Filip, totes esteses endavant, són quasi impenetrables. La cavalleria tessàlia lleugera, la millor del moment. Cavalleria pesant: elefants de guerra. Cos d’arquers i cos de fones. Part d’infraestructura, fusters, ferrers, cuiners i menjar. Al final de la tropa anaven uns comerciants per comprar i vendre objectes guanyats a les batalles. Els macedonis podien portar dones o concubines però més aviat eren dones dels territoris conquerits.

Les relacions sexuals dels exèrcits grecs semblaven homosexuals pel fet de la falange sagrada.

El pare d’Alexandre era famós per la seva gran activitat sexual. Era conegut el descontentament de la seva muller oficial, Olímpia, que afirmava descendir d’Aquil·les, molt gelosa, per la qual cosa estaven enfadats freqüentment. Olímpia, preocupada per la passivitat sexual del seu fill, a qui adorava, va contractar una hetarea, cortesana semblant a una geisha, perquè l’introduís en aquest món, però va fracassar.

Alexandre era molt bell, amb una gran resistència a la fatiga i una intel·ligència exquisida. A les batalles sempre anava davant de tots, muntat sobre el seu cavall Bucèfal, igual que els seus soldats, afrontant el mateix perill que les seves tropes. Era un bon atleta, deien que era corredor olímpic. Estimava també l’exercici fort, caçar, córrer i els jocs de pilota. Era també gran afeccionat a la lectura i al teatre. Lectures preferides, Homer i Xenofont, especialment d’aquest darrer L’educació de Cir.

Alexandre, com hem dit abans, era molt bell, ros de cabell arrissat i ulls blaus. A més, tenia un encant personal irresistible. Seguint les ensenyances d’Aristòtil, creia fermament en l’amistat enfront de Plató, que posava per davant l’amor. Per les seves qualitats i conductes era molt estimat per tothom. La seva fama anava per davant sempre.

Alexandre més endavant es va casar amb Rosana, princesa persa, potser més per compromís que per amor.

Alexandre va adoptar el sistema persa de classificar el territori en regions o satrapies, comandades cadascuna per un sàtrapa o governador amb potestat de recaptar impostos, disposar d’un petit exèrcit i guardar l’ordre públic. Els sàtrapes eren membres de l’aristocràcia persa o aquemènida i més tard també macedònica. Per Alexandre, podien mantenir els seus costums i practicar la seva religió.

En marxar de Macedònia deixa una important guarnició per a defensa de la rereguarda de 52.000 soldats d’infanteria, 1.500 de cavalleria i 1.800 de la noblesa macedònica i reclutats entre camperols i altres. Per a la direcció de les tropes Alexandre disposa de comandaments de la noblesa macedònica, i caps o generals de màxima confiança entre l’elit i amics de la infantesa d’Alexandre, com Cràter, Paucestàs, Plomeu, Salico, Nearc, etcètera.

Els reis perses havien conquerit darrerament molts nous territoris de l’Àsia, fins a la frontera amb l’Índia, l’actual Turquia, Iran, Mesopotàmia, fins i tot Egipte. És el denominat Imperi aquemènida i que Alexandre pretén conquerir personalment.