La tribuna
En memòria de l'Ann Matschke
Va rebre en vida un reconeixement que queda petit per tot el que va fer pel país
A l’octubre ens va deixar una gran persona, l’estimada Ann Matschke. Premi Àgora Cultural el 2011, va rebre en vida un reconeixement que ara queda petit mirant tot el que va fer pel nostre país.
Anglesa d’origen, i molt vinculada a aquest col·lectiu dins d’Andorra, va ser de les persones pioneres que, als anys vuitanta, van ser conscients de la manca de coneixement en els diferents camps de la biodiversitat que patia l’Andorra del segle passat. Per esmenar aquesta mancança, amb altres companys naturalistes, biòlegs i, en general, persones preocupades per una Andorra canviant i en ple procés de modernització, va sorgir l’ADN –Associació per a la Defensa de la Natura d’Andorra– l’any 1986. L’Ann va tenir un pes molt important en les activitats d’aquella ADN acabada de néixer. I és que ella, amb una formació científica i uns interessos naturalistes molt amplis, era amant i bona coneixedora d’ocells, papallones i plantes, i va recórrer fins al darrer moment tota la geografia andorrana per conèixer, anotar i compartir els seus descobriments generosament.
Amb aquell grup de l’ADN de l’inici va estudiar a fons els ocells presents a Andorra, els més comuns i els més rars, per poder elaborar el que encara ara és una obra cabdal en el coneixement ornitològic d’Andorra. Estem parlant de l’Atles dels ocells nidificants d’Andorra, publicat l’any 2002 per l’ADN. En aquest llibre s’agrupaven estudis molt precisos fets durant més de deu anys sobre aquest grup de fauna andorrana. I sobretot s’hi veuen les múltiples hores de treball de camp, d’observacions, d’anàlisi i de redacció en català i anglès. La seva passió, però, no s’aturà després d’aquesta fita, i l’Ann va seguir observant i ampliant els seus coneixements, de manera que les seves dades van contribuir a mantenir actualitzada la Llista patró dels ocells d’Andorra (llista on s’agrupa tot el coneixement respecte a un grup taxonòmic determinat) i van ser emprades l’any 2018 per a la publicació de la Guia dels ocells d’Andorra, a càrrec de l’antic Institut d’Estudis Andorrans. Col·laboradora sempre atent, l’Ann va ser voluntària des de l’inici del Seguiment dels Ocells Comuns a Andorra, fins i tot durant el parell d’anys d’impàs que el projecte va estar sense finançament ni coordinació. Part del que sabem sobre els ocells d’Andorra ho devem a l’Ann.
En el camp de les papallones, una altra de les seves passions, observava setmanalment aquests insectes en el transsecte de Fontaneda, un itinerari inclòs a la Xarxa de seguiment de les papallones diürnes d’Andorra (BMSAnd). Va fer-ho durant més de deu anys sense faltar a la cita d’aquest projecte de ciència ciutadana, contribuint voluntàriament a fer més gran i més amigable una xarxa naturalista que, de fet, havia començat l’any 1976 al seu país natal, Anglaterra. Segurament la seva cultura anglosaxona la feia més propera a aquestes iniciatives que, de mica en mica, es van anar estenent també aquí, però no dubtem que la seva personalitat generosa va ser clau per consolidar tots aquests seguiments amb participació ciutadana.
Un altre dels seus camps d’estudi era la botànica: les flors, els arbres, les plantes en general per petites i rares que fossin, no eren cap secret per a ella. L’Ann coneixia millor que ningú les diferents espècies d’orquídies salvatges, i a tots els punts de la geografia andorrana sabia quina planta hi treia el cap. La seva difusió en aquest àmbit es va consolidar amb la publicació de les guies de camp, publicades per l’ADN, com l’Andorra: Flors, Fleurs, Flores, Flowers o el Recull d’orquídies, publicats l’any 1992 i el 1993.
D’altra banda, els seus coneixements de fons en aquest camp van ser cabdals per complementar dades històriques i treball de camp quan l’equip de la Universitat de Barcelona, als anys 2000, va iniciar els treballs que fructificarien amb la publicació de la Check-list i Llista vermella de la flora d’Andorra, l’any 2008. Des d’aleshores va seguir anotant, amb la seva cal·ligrafia quasi d’impremta, la informació més actualitzada i recent de l’evolució de la flora i vegetació andorranes. Ella no va deixar de sortir a observar, gaudir de la natura i compartir els seus coneixements malgrat la seva ja avançada edat.
L’Ann és un exemple que cal trencar una llança a favor de les persones anònimes que, sense el suport directe d’una entitat, centre de recerca, associació, universitat... són perseverants en les seves passions i a poc a poc aconsegueixen acumular un saber considerable. I és que la ciència avança sobre les espatlles de gegants –citant Newton– i també gràcies a les espatlles de persones com l’Ann. Aportacions col·lectives, aportacions petites o grans, aportacions sempre altruistes i generoses com les que li van valer a ella el Premi Àgora Cultural atorgat per la Societat Andorrana de Ciències “per la seva contribució a valoritzar l’observar, conèixer, estimar, divulgar i protegir la natura”.
Els companys d’Andorra Recerca + Innovació, amics i col·laboradors, volem que aquestes línies constin com a sentit homenatge i recordar-la i valorar-la cada dia per no oblidar que persones perseverants, amables i generoses com l’Ann han fet que Andorra sigui com la coneixem. Descansi en pau.
*Clara Pladevall, Representació de l’Andorra Recerca + Innovació i altres companys i amics de l’Ann