Amenaça

Tot està preparat per a l’inici d’una temporada d’hivern que hauria de marcar un inici sòlid i matiner de la recuperació –econòmica i d’ànims– i tanmateix... rebrota la pandèmia. Semblem empeltats de les dissorts dels pagesos ancestrals: si no és una sequera és una gelada o una pedregada. I fins i tot una collita ben abundant fa que els preus siguin més que baixos i el rendiment, minso.

El calendari actual ofereix un pont de la Puríssima a Espanya –origen majoritari de visitants– ni més ni menys que de cinc dies; de la tarda o vespre del divendres 3 fins al dimecres següent, dia 8. De fet, les estacions han previst obrir divendres vinent. Els llums, el poblet d’Andorra la Vella... tot està a punt.

Tanmateix, les xifres i les mesures –conseqüents– dictades pel ministeri de Salut no són gens estimulats. L’exigència del “passaport Covid” a hotels i la resta d’establiments del gremi podria ser un fre per a les arribades, però encara ho són més altres notícies més greus, com ara la mort d’una persona de vuitanta anys, tot i que afectada per altres problemes previs, i les xifres de nous malalts que no paren de créixer, fins i tot amb els deu detectats a l’hospital i no a qualsevol lloc del centre, sinó a la part destinada a cures pal·liatives. Com a pròleg de les adversitats, una ràdio catalana anunciava la presència del torb a la nostra serralada. A hores d’ara ja sabrem si el pronòstic ha estat encertat. Tot i que, si arriba, més val que sigui aquests dies que el cap de setmana següent. Amb tot plegat, sembla que els debats abans habituals, a les tertúlies presencials o a les xarxes ja no seran sobre la pèrdua del sentit religiós de les diades –irreversible– o entre la il·lusió per celebrar i la tristor i nostàlgia de tanta persona gran i solitària que ha perdut, al·licient amb els fills crescuts i potser absents. La gran preocupació és i sembla que serà per bastants dies la salut. Aquest bé bàsic que, com s’acostuma a dir, només es valora realment quan es perd.

Esperem que l’alçada de la nova onada disminueixi amb rapidesa. De moment, ha vingut a recordar-nos que no ha passat; a tots, inclosos els negacionistes que exerceixen el dret de llibertat de manifestació a contracorrent, aquí i arreu. Això sí, els qui han (hem) seguit les consignes, amb el tercer vaccí ja al cos, sembla que, com a mínim i en el pitjor dels casos, si ens arriba la dissort del contagi, les conseqüències pràctiques haurien de ser lleus. I el “passaport” rebut, amb el dibuix quadrat del QR ens ha d’obrir les fronteres i les portes de reunions privades i establiments hotelers com a mínim, del conjunt d’Europa.

O sigui, que si la cosa no va a pitjor, molts i moltes podran complir l’eslògan del vell anunci a Espanya i tornar a casa, o rebre els absents. Sempre que el nombre dels reunits no ultrapassi el límit marcat, o que es marqui. Amb tot plegat, malgrat l’amenaça, bones festes avançades, com ho vol el nou calendari de celebracions i actes, d’any en any més i més prematur. Incloent-hi bones esquiades, que a l’aire lliure, pel que sembla i diuen, el risc pràcticament no existeix. Això sí, amb la mascareta a punt per entrar a les zones de restauració de pistes per la necessària i agraïda recuperació de forces.