Un nou turisme per a Andorra

El quid de la qüestió és com ens enfrontem a aquesta situació per sortir-ne enfortits i en la millor posició possible per al nostre madur destí turístic.

Hem de ser capaços d’atraure nous clients, fidelitzar aquells nous que ens han descobert i mantenir aquells que feia molt de temps que no ens venien a veure, durant aquesta situació d’emergència sanitària i de crisi econòmica global.

No estem parlant de créixer per créixer sense control, sinó de créixer en qualitat; qualitat entesa com allò que és exactament, el que el client espera del servei contractat i que no ha de ser pas entesa com a luxe.

Aquestes accions ens han de permetre incrementar el tiquet mitjà de despesa per client, reduir la pressió que s’exerceix sobre el territori, allargar les estades i desestacionalitzar la demanda.

Sector públic i privat han de compartir els mateixos objectius i treballar més conjuntament per assolir-los; per això és imprescindible una gran comunicació dels dos sectors i una estreta i franca col·laboració.

Un primer pas que hem de fer és el de comunicar més i millor als nostres potencials clients, vendre’ns millor, continuar explicant i fent pedagogia del que és Andorra.

Andorra no són només estacions d’esquí i comerços, sinó una experiència única.

Cal que les diverses associacions del nostre país s’agrupin i treballin conjuntament compartint els objectius, així com el mètode i camí a seguir per assolir-los.

Cal incloure diversos fets, com ara potenciar la nostra gastronomia i productes propis per tal d’oferir una experiència especial i diferent, en què el nostre client trobi un producte rodó que li ofereixi totes les possibilitats que tenim a la seva disposició i adaptat als seus gustos i desitjos.

El camí iniciat en la creació de diversos esdeveniments esportius té encara molt recorregut, és un mercat amb molt de potencial; falta completar-ho amb idees atractives i innovadores en aquelles èpoques en què la nostra demanda és dèbil i als nostres visitants els falten atractius per venir.

A mitjà termini, un dels grans problemes que tenim com a país és la mobilitat interna; cal un esforç en tots els àmbits per trobar millors solucions que permetin reduir la quantitat de vehicles a les nostres carreteres i encaminar-nos cap a un país més ecològic i eficient.

Cal repensar el transport col·lectiu de viatgers, adaptar-lo a la realitat del país i les necessitats dels usuaris.

Els vehicles aturats formant llargues cues internes perjudiquen clarament l’experiència dels nostres visitants, així com la dels que vivim i treballem al país.

Si volem donar una millor qualitat de servei hem de tenir personal adequat per fer-ho, necessitem més professionalització i formació dels treballadors del sector serveis, hem de ser capaços de competir d’igual a igual amb altres destins turístics.

Treballadors ben formats executen molt millor les seves tasques i repercuteix directament en l’atenció al client que donen i als serveis que ofereixen; els nostres visitants valoren molt positivament tenir un interlocutor format i professionalitzat.

Acabar d’aplicar les noves tecnologies per evitar temps morts dels nostres clients; ja que la burocràcia és la gran enemiga del turisme, els tràmits burocràtics han de ser el més fàcil i ràpid possibles; les esperes a les recepcions dels allotjaments turístics per realitzar el check-in o check-out han de ser cosa del passat, després de vàries hores de viatge i de fer cues a la carretera el que no vol el client és perdre el temps en aquests tràmits, està cansat del viatge i vol arribar a l’establiment on pernoctarà i poder descansar.

Cal un reposicionament del sector hoteler; això implica donar entrada a operadors especialitzats que puguin donar aquesta qualitat i valor afegit; que ens donin un punt extra de prestigi i de savoir faire.

La nostra agenda de futur ha de tenir en compte el fet que cal millorar les infraestructures per al transport de viatgers, un país amb prop de vuit milions de visitants l’any no es pot permetre que l’únic accés al territori sigui exclusivament per carretera.

Repensar i redistribuir aquestes infraestructures, complementar-les amb altres mètodes de transport col·lectiu de viatgers més eficients i més ecològics.

El món s’encamina cap a una transició i transformació ecològica i nosaltres com a país entre muntanyes i natura hem de ser pioners en aquesta transició i transformació.

* Miquel Jolis, Consultor de Horwath Htl Andorra