Iguals i diferents

A l’arribar la pandèmia vaig pensar innocentment que l’espècie humana sortiria reforçada d’aquesta situació, en el sentit ampli de la paraula “humana”, més empatia, més respecte, solidaritat.

Però il·lusa de mi, m’equivocava, i de bon tros; res ha canviat sinó que ha empitjorat i no em refereixo als mals moments viscuts durant el confinament, l’angoixa per la situació d’incertesa, les morts, els nombrosos dubtes en la manera de protegir-nos…

Tot això no ho qüestiono pas, va ser i és una realitat, fins i tot crec que el govern va actuar amb cautela i mesura per protegir els ciutadans del país.

Però últimament i sobretot d’ençà que s’ha decretat el passaport Covid en pràcticament tots els llocs públics, que tinc por, no de contagiar-me, sinó de les actituds intransigents i agressives que suren en les xarxes, als mitjans, al carrer contra les persones no vacunades.

Em disgusta aquest “apartheid” que s’està fomentant, tan poc hem evolucionat?

No vaig errada si menciono que per ara a Andorra la vacunació no és obligatòria, tanmateix aquesta no obligatorietat sembla un simple bla, bla, bla.

És que els no vacunats actualment podran anar al cinema? Al restaurant? Al gimnàs? A la perruqueria? A prendre alguna cosa?

Sabem d’entrada la resposta a aquestes preguntes, però la vacunació no és obligatòria, bla, bla, bla.

Si s’obliga, posem el focus, assenyalem, discriminem, fem xantatge emocional en nom de la salut pública.

Crec que les persones intel·ligents han entès perfectament que ens hem de protegir i no donar cames al virus, mascareta, distància social, airejar sovint i qui opti per la vacuna o no, està en el seu dret legítim.

Hi haurà menys contagis ara amb el passaport Covid? Tinc els meus dubtes, potser que els senyors i senyores de les estadístiques mostrin els números, si és que se’n fan.

Contagia més una persona no vacunada que vacunada ?

Qui ho sap?

Sense aquestes dades és necessari arraconar, aïllar les persones no vacunades?

És el que fa el passaport Covid, tancar el cercle i escanyar aquells qui són diferents de la majoria, però no es deia que la diferència és un signe de riquesa democràtica, o també és un simple bla, bla, bla.

Tenia entès que la igualtat passa per respectar les decisions de cadascú sense tancar portes.

Diferents, però iguals!