L'ou, el senyor Macron i els drets

Ens acostumem. Coses que abans podien espantar-nos ara les acceptem amb naturalitat. Perdem sensibilitat davant fets o declaracions i, sense adonar-nos-en, la finestra dels nostres drets es fa més estreta. Alguns poden pensar que no passa res, que podem seguir amb la nostra vida.

I no és així.

L’ou que li van llançar al senyor Macron és, tan sols, un exemple més a afegir a aquesta llarga llista que materialitza la recessió en què estem immersos.

Estic astorat en veure com el populisme més ranci s’apropia sense vergonya de qualsevol argumentari i acusa la resta de tots els mals, demonitzant qui calgui i on calgui. Són mestres retorçant les paraules.

Paraules?

No s’arriba a un punt d’absoluta perversitat de la nit al dia. Com diuen els responsables de la conservació del memorial del camp d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau: “Quan mirem Auschwitz veiem el final del procés”.

Aquest es va anar desenvolupant primer amb paraules i gestos, després amb actes i prejudicis fins a arribar a la deshumanització i la violència total.

Aquestes dinàmiques existeixen, han existit i per desgràcia existiran. Si ningú piula, si ningú es queixa, poden transformar-se en actituds i activitats perilloses. És quan ens acostem al precipici.

Quan la societat es tensa per qualsevol dificultat sorgeix la crispació. Es polaritzen les postures i el populisme sorgeix incontenible. Manipular a través de les mitges veritats o les mentides és la primera estratègia de comunicació.

També ara, com abans, sorgeixen personatges que saben aprofitar el que la tecnologia, els mitjans i les necessitats posen al seu abast. Donald Trump seria l’epítom d’aquesta saga, però n’hi ha més. Mirem aquests dies el nord o el sud. Hi ha exemples en totes les direccions.

Fa por pensar el que es pot arribar a fer si algú realment intel·ligent es posa a treballar en aquesta direcció.

No em preocupa massa que alguns continuïn incentivant interessos a curt termini, però sí que segueixin aquest joc del tot val per tal d’aconseguir els seus objectius i imposar la seva realitat.

Per això és bo recordar que els nostres drets, qualsevol, no ens els van regalar. Ni un! La humanitat els ha creat des de zero. En molts casos s’ha aconseguit amb perseverança i obstinació, en bastants casos, fins i tot, amb sang, suor i moltes llàgrimes. Molts sacrificant la seva vida perquè siguin reconeguts. També fora bo recordar que els drets de qualsevol acaben on comencen els dels altres ciutadans.

Sempre hi haurà gent que pensi que els únics drets importants són els seus, així que, de nou, cal recordar que, igual que en un moment aconseguim conquistar-los, ens els poden arrabassar. No hi ha cap seguretat que demà, qualsevol d’ells, desaparegui. Podem pensar que és una fantasia desbocada, però no ho és. Ja ha passat.

Sembrar conflictes on no n’hi ha o desviar l’atenció amb afirmacions errònies, distorsionant la realitat afegint adjectius, sense sentit, és preparar el terreny per pescar en aquest riu revoltat. Quan Plató era jove aquestes estratègies ja eren velles.

En realitat no em sorprèn que hi hagi gent que s’apunti al carro del populisme i de la provocació més grollera. Els humans abastem una enorme esfera polifònica de pensaments. En canvi, em continua fascinant la quantitat de persones que no volen analitzar els fets i les dades. Me’ls imagino posant-se una bena en els ulls per després afirmar que ells no han vist res. Vull dir: hi ha prou informació a disposició pública i resulta molt complicat que alguna cosa es pugui ocultar amb èxit durant molt de temps. Hi ha dades contrastades en quantitats astronòmiques i fonts diverses com per formar-te una opinió de les coses importants.

No és temps de pensar que algú altre ja defensarà aquests drets. Hem de ser conscients que ningú ho farà per nosaltres i que tots som necessaris en aquesta tasca diària. Al final parlar de drets és una quimera. Existeixen perquè creiem en això i tots hem convingut a posar-ho per escrit per fer-los reals, però ni tan sols un paper és una salvaguarda infinita davant la imprudència, la insensatesa o la maldat.