El Mirador de la història política d'Andorra

Els miradors són llocs per definició inoblidables. Es tracta d’una plataforma d’observació única que domina les valls. Les vistes impressionants són gravades per sempre en la ment de cadascú. Com si les muntanyes pirinenques ens abracessin, tenim la sensació de surar a l’aire. Els diversos miradors del país ens fan descobrir les muntanyes amb una impressió a la vegada d’allunyament i de proximitat amb la natura. Una relació íntima es crea amb el medi ambient. Els ocells ens ofereixen un ballet al cel acompanyat dels seus preciosos cants. El que està a baix és a dalt i el que està a dalt és a baix es confirma.

Des del Mirador del Roc del Quer, a Canillo, per exemple, ens adonem de la petitesa que som. Som els espectadors de les marques de les activitats humanes del territori. La natura ens recorda el deure de protecció que tenim per a les generacions futures.

Aquesta temporada d’estiu, Ordino Arcalís va estrenar el mirador solar de Tristaina. Construït a més de 2.700 m d’altitud, al cim del Peyreguils, el mirador rellotge ofereix als curiosos de la natura unes vistes panoràmiques que envolten el circ de Tristainia, juntament amb el pic de Costa Rodona, el pic de Tristaina, el pic de Creussans i el pic de Cabanyó.

Des de l’esfera metàl·lica en suspensió, hi ha la sensació que el temps s’atura. El poema del llac de Lamartine (Les méditations, 1820) posa en llum aquest aspecte:

“O temps ! suspends ton vol,

et vous, heures propices !

Suspendez votre cours :

Laissez-nous savourer les rapides délices

Des plus beaux de nos jours!”

Des del cim de la muntanya, cada persona capta un moment d’eternitat i pren consciència de la finitud de l’home. Cadascú percep la petitesa de la seva condició i la majestuositat infinita de la natura. El rellotge solar ideat per Joan Viladomat ens recorda que el temps no s’atura sinó que fila i vola. Ja és hora de tornar a la realitat.

La realitat d’avui s’encaixa en la realitat d’ahir. Més enllà, la realitat de demà s’inscriurà en la d’avui. La història política d’Andorra és una sèrie d’esdeveniments amb una clara continuïtat i una relació lògica els uns als altres. Ningú podrà afirmar el contrari.

Al discurs d’entrada d’Andorra a l’ONU (1993), les paraules del cap de Govern eren fortes en simbòlica. Òscar Ribas Reig citava, entre altres, el filòsof grec Aristòtil (segle IV aC.) pel seu rigor d’anàlisi: “Aristòtil notà, en la seva Política, que el volum de la polis ha de permetre que tothom conegui el caràcter dels altres”, va dir el cap de Govern, a la seu de les Nacions Unides, a Nova York. Afegint que “el territori, segons diu, ha de poder contemplar-se en la seva totalitat des del cim d’una muntanya”.

Des d’aquesta perspectiva, Andorra compleix les condicions requerides, tant a nivell humà com geogràfic. Des del cim de la muntanya es pot beneficiar d’una visió general, no només del país, sinó també dels seus habitants. El rigor pràctic és indispensable per poder desxifrar les interaccions internes en les valls d’Andorra.

Des del mirador, el trencaclosques de la història política es construeix amb tota la distància i la calma, com els ocells que ja saben aprofitar de la natura que els ofereix Andorra, en una serenitat absoluta. Els ocells són els intermediaris entre el cel i la terra. La història és el lligam amb els d’ahir i d’avui però, també, els de demà. Amb el mirador descobrim el país mirant, escoltant, olorant, degustant i tocant de prop la història d’Andorra.