La nota

Viatjo per primer cop a Conca i dormo en un antic convent, El convento del Giraldo, reconvertit en hotel, a la part alta de la població.

M’havien parlat tant de la ciutat que, tot i que m’agrada, no és com l’esperava. L’Enrique, un amic del programa de ràdio Gente viajera amb el qual col·laboro fa bastants anys, no entenia com mai hi havia estat. Sempre m’animava visitar-la i ho vaig fer fa un parell de setmanes.

M’imaginava un lloc més petit. Si els he de dir la veritat, m’ha agradat més la Ciutat Encantada, un bosc amb estructures de pedra certament especials, a pocs quilòmetres de Conca. Si algun cop viatgen a Conca, guardin unes hores per a aquest bosc encantat, a ser possible a primera o última hora del dia, quan hi ha pocs visitats.

Però a la Tribuna d’avui els volia explicar una història que va passar al convent del Giraldo, fa cosa de 50 anys.

La setmana passada vaig tornar a coincidir amb l’Enrique i quan li vaig dir on havia dormit, va dir-me que aquest convent és molt a prop de la casa que els seus pares tenien a Conca.

Fa molts anys, una tarda el meu amic, quan tenia uns divuit anys i tornava a casa, va veure com volava un paper des d’una de les finestres dels pisos superiors del convent, una nota que va aterrar just als seus peus. L’Enrique va recollir-la i va mirar amunt. No podia veure ningú. Al paper hi havia alguna cosa escrita, però en lloc de llegir-lo immediatament se’l va endur a casa i el va llegir en arribar a la seva habitació.

La nota signada per una novícia, posem de nom Inés, explicava com la mare superiora del convent la tenia tancada a l’habitació en contra de la seva voluntat. Deia que no tenia manera de comunicar-se amb ningú, que volia fugir del convent i pregava, si algú trobava la nota, que contactés amb els seus pares, ja que no tenia cap intenció de seguir amb el noviciat i fer-se monja. Agregava una adreça, el nom dels pares i un número de telèfon.

Després de parlar-ne amb la família van decidir intervenir. Eren anys en què no sabies gaire bé on et ficaves, però afortunadament els pares de la noia van reaccionar bé, van agrair la trucada i van actuar en conseqüència.

Temps després, l’Enrique va interessar-se per la noia, que personalment va contestar des de casa seva al telèfon i li va agrair l’ajuda. Havia refet la seva vida. I aquí es va acabar el contacte. Llàstima! La història tenia tots els números per acabar sent una novel·la d’amor.

En qualsevol cas, al final penses que la nota va ser determinant per trobar la sortida a una situació complicada i que sempre és millor tenir una mica de sort.