Idoni o convenient?

La societat des de temps immemorables ha actuat per defecte com un pèndol, anant sempre d’un extrem a l’altre, tenint sempre l’opció d’esquerres o dretes, nord o sud, sí o no.

Si ho utilitzem com una metàfora... Un transatlàntic no pot derrapar, i menys si porta una trajectòria fixa, igual que la societat no pot realitzar un canvi tant de sobte. Per tant, s’ha de fer a poc a poc amb bona lletra i sobre pas segur, sempre tenint en compte que hi ha data de caducitat.

És cert que un canvi és inevitable per a la supervivència del planeta i no fer res seria un gran error, però esperar un canvi immediat ho és encara més, amb això em refereixo que d’entre el blanc i el negre hem de buscar un punt mitjà, un gris. És a dir, realitzar un canvi, sí, però tenint en compte la dificultat que suposa fer que tot el planeta (o els països més industrialitzats i contaminants) canviï el seu modus operandi.

Per buscar una solució al problema climàtic que s’apropa sense treva, l’any 1992 es va fer la primera anomenada Cimera del Clima a Rio, des d’aleshores s’han realitzat 21 cimeres fins al 2015, on a París es va arribar a un acord global ratificat per 200 països per iniciar un model de transformació i rebaixar així les emissions. El seu objectiu principal es va posicionar a delimitar dos graus Celsius l’escalfament per limitar així l’augment de temperatura a 1,5 graus per sobre de nivells preindustrials. Entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre passats es va realitzar l’anomenada Última i major esperança (per salvaguardar el planeta), a Glasgow, Escòcia. L’objectiu d’aquesta nova cimera ha estat anar un pas endavant i així ser més ambiciosos per poder realitzar els objectius plantejats per al 2030, ja que actualment, segons les previsions, anem en direcció a un augment de tres graus. També s’ha de tindre en compte que hi ha hagut avenços però s’han qualificat d’insuficients davant la gravetat de l’emergència climàtica.

Per la part que ens toca, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Principat, Sílvia Calvó, ha defensat el seu compromís al nivell del repte proposat. Per això s’ha creat la taxa verda, que té com a objectiu reduir i mitigar les repercussions de les emissions de diòxid de carboni, i que la població prengui consciència sobre el cost social i ambiental dels combustibles fòssils. Per això, Andorra està apostant per un canvi energètic acompanyat d’un canvi social, si seguim amb la metàfora, així sí s’ha de fer girar cap a una nova ruta un transatlàntic.

Seguint amb la taxa verda, es tracta d’un fons per al clima que financen accions concretes com ara la reducció de les tarifes del transport públic o ajudes per augmentar l’eficiència energètica. D’aquesta manera es crea una mobilitat per al país més sostenible, per això, en el cas que es decideixi que els costos arribin al consumidor, estarien expressats en un increment mitjà de tres cèntims per litre de gasolina, i en el cas d’hidrocarburs en les calefaccions seria d’un cèntim per litre amb un total de quatre euros l’any. Aquesta llei d’impostos especials ha estat aprovada amb l’ajut de la majoria de les forces parlamentàries del Consell General i es preveu que la taxa verda entri en vigor a partir de l’1 de gener del 2022. La taxa verda marca un punt d’inflexió en el camí cap al canvi, i esperem que aquest propòsit mundial arribi a bon port.