El Mirador d'Andorra: l''oculus' sobre la política

L’oculus és una obertura arquitectural rodona que es pot trobar en un terrat. Aquesta tècnica és especialment visible al centre de les cúpules de les basíliques llatines. Tenim un exemple concret: la cúpula del Panteó a Roma. Aquesta obertura en qüestió no està protegida. La pluja pot caure dins de l’edifici. S’observa que n’hi ha alguns que s’inscriuen en un eix horitzontal que deixen passar la pluja i, d’altres, des d’un eix vertical que es transformen en una obertura deixant passar la llum.

L’oculus correspon a l’ull en llengua llatina. Assegura la facultat de veure les coses i és una font de llum necessària. És una eina indispensable per portar una mirada sobre l’entorn que ens envolta i per percebre les realitats del món, sense cap mena d’obstacles. Tothom té el potencial de ser l’espectador del món. Des d’aquesta perspectiva, cada individu deté les eines pròpies per fer-lo capaç de ser un observador fidel del seu entorn proper o més llunyà. No obstant, entre les ferides del passat, la por dels terminis vinents i l’estrès d’un futur insegur, cadascú porta sobre el món una mirada singular empremta de la seva experiència.

Per anar més enllà d’una visió immediata d’un món format per una multitud d’esdeveniments que generen passions, interessos i prosaismes diversos, cal agafar alçada. Aquesta distància es pot adquirir mitjançant un distanciament voluntari a operar-se superant la immediatesa de l’acció i les passions inherents. També es pot desenvolupar a través d’una distància física a marcar. Es tracta de deixar-se portar per la voluntat decidida de prendre una certa alçada sobre la visió del món directa sobrepassant el seu caràcter contextual i confús amb una alçada presa, per exemple, del cim de la muntanya on distància, silenci i visió de 360 graus asseguren una anàlisi fiable, objectiva i prudent. Molts pensadors antics ja havien concebut la prudència i la saviesa no com a coneixement sinó com a art. El filòsof del Segle d’Or espanyol Baltasar Gracián (1601-1658), enfoca l’art de la prudència vinculat amb regles de conducta de vida.

Aquest art suposa un coneixement perfecte de si mateix, com ho és la famosa formula del filòsof grec Sòcrates “coneix-te a tu mateix”. Dit això, aquest camí requereix un treball permanent de pensament personal amb l’objectiu de posar en pràctica els coneixements adquirits en una dimensió holística. La cultura filosòfica de Gracián consisteix, entre altres, en coneixements pràctics, que s’adquireixen no només a través de l’experiència, sinó també per mitjà de la lectura d’obres que ensenyen una filosofia moral. Resulta que és una qüestió considerada com a inaugural, és a dir, primera en el temps i primera en l’ordre del coneixement. Com exposar i endinsar-se en la política? La política és per definició l’art de viure en societat. Es refereix a la vida dels homes.

Des d’aquesta perspectiva, representa el receptacle de totes les accions i passions humanes. Com a tal, la política és un vector de soroll, moviment i energia, que són els ingredients necessaris per dur a terme projectes i reptes per a la humanitat. És imprescindible tenir una visió calmada i objectiva del món polític i de la seva obra, fora de qualsevol postura i subjectivitat. Considerar el món com un tot i, si és necessari, trencar les representacions mentals basades en el pensament o una situació, tot i que poden ser de l’ordre del real o del fictici. Dit això, la celebració de la sessió tradicional del Consell de Sant Tomàs del 21 de desembre escau el dia del solstici d’hivern. És la nit més llarga de l’any que anuncia l’inici del període hivernal. Resulta que és el dia més curt quant a la llum. Aquest esdeveniment polític correspon a fer un repàs de l’activitat parlamentària i de representació institucional de l’últim any. Quan la llum s’escapa és important tenir un ull ben obert i avisat sobre l’entorn. La política fa la llum sobre dues realitats: el temps històric i el temps cronològic.

L’acció política fa la llum sobre la dimensió històrica lligada a una successió d’esdeveniments i una realitat temporal on el temps s’atura posant en relleu l’acció realitzada, a dur a terme i en curs. El repàs fet a la sessió tradicional del Consell de Sant Tomàs fa la llum sobre una parada del temps referent a la realitat política del país inscrita en el calendari tradicional. Dit això, l’altura a prendre és la que indiscutiblement permet ordenar idees i punts de vista. El cim de la muntanya ofereix una panoràmica completa de l’entorn que ens envolta. La natura, a través de la seva mirada silenciosa, immutable i eterna pot ser el millor escenari que es pot tenir. «Si no ho veig, no ho crec», com ho subratlla l’aforisme de Sant Tomàs. En realitat, l’oculus objectiu portat sobre el món es fa el mirador de la humanitat.