Convidats

Els nostres fills i filles no paren de canviar i així ha de ser. En aquest bonic i necessari –però de vegades angoixant– camí del canvi, moltes coses es queden pel camí per poder incorporar-ne de noves.

De sobte, un dia els nostres fills ens diuen que prefereixen que els deixem a la cantonada i no a la porta de l’escola de segona ensenyança. De cop i volta, s’enretiren quan els fem petons, ja no volen decorar la casa per Nadal i ens demanen poder anar de compres perquè tota la roba que tenen ja no els encaixa amb el seu nou estil de vestir.

Quan posen música al cotxe ens resulta estranya, utilitzen paraules que no entenem com ara crush, estalquejar o panicar i quan els mirem els veiem molt diferents d’aquells nens amb els quals hem compartit tantes coses.

Sí, s’estan fent grans. I en aquest camí cap a l’adolescència i primera joventut també canvien les seves prioritats i la seva manera de veure el món i, és clar, amb aquest canvi de prioritats han de canviar, necessàriament, d’amics.

Els seus amics de la infància també estan canviant i ells són els primers que veuen que ja no comparteixen tant amb la Meri o amb en Manel, però que, en canvi, estan molt a gust xerrant amb en Carles o la Xènia.

I aquí és quan paniquem els pares. A la Meri i al Manel els coneixem de tota la vida –o això creiem–: els hem vist créixer, coneixem els seus pares i han estat moltes vegades a casa. El fet, però, és que ells també han canviat i pel que sigui ja no vindran més.

Però no patiu, tinc una proposta per a vosaltres. Convideu els nous amics a casa vostra. Sé que pot ser un exercici complicat o incòmode però té molts avantatges. En primer lloc, li esteu donant un vot de confiança al vostre fill o filla i això farà que estigueu més units i que es reforci el vincle. En segon lloc, podreu conèixer els nous amics dels vostres fills. Que sopin sols unes pizzes, tacos o el que vulguin, d’acord, però intenteu compartir estones, esmorzar tots junts i parlar una mica. Us anirà molt bé per poder-los conèixer i gestionar la por que teniu i adequar les vostres expectatives, alhora que podreu donar eines al vostre fill per poder relacionar-se millor.

En tercer lloc podreu parlar amb el vostre fill amb més coneixement de causa. Això sí, no els critiqueu els seus amics. Analitzeu, traieu les vostres conclusions i estigueu, sempre, al costat del vostre fill o filla.

Us tocarà preparar la casa i tornar-la a deixar com estava, us tocarà comprar menjar per abastir un equip de futbol i fins i tot preparar quelcom especial, però creieu-me, valdrà molt la pena.

Ah, i una cosa més, permeteu que el vostre fill o filla pugui venir a casa amb els seus amics sempre que tinguin una actitud respectuosa. És magnífic que un dels llocs on el teu fill o filla se senti segur per relacionar-se amb els iguals sigui a casa teva. Habilita el garatge, les golfes o l’espai que puguis, però que puguin trobar a casa un espai que els doni seguretat.

* Tomàs Navarro, Psicòleg

EINES PER A FAMÍLIES I JOVES Amb la col·laboració del servei de Joventut del comú d’Andorra la Vella

Coneix el SOMI (servei online de mentoria per insipirar), amb recursos per a famílies i adolescents, a andorralavella.ad/joventut