Creat:

Actualitzat:

Ja estem acabant el mes de desembre, un mes marcat per la il·lusió dels més petits i pels àpats dels més grans. És una època de l’any on es comparteixen molts moments especials en família i on la majoria d’empreses també estan al costat dels seus treballadors regalant-los les famoses paneres de Nadal.

Aquest detall cap als empleats porta implícites diverses obligacions fiscals que afecten tant l’empresari com el treballador, un per regalar-la i l’altre per acceptar-la.

Avui tractarem i explicarem com afecta un i l’altre aquest gest que s’ha convertit en un bonic costum nadalenc.

Per una banda, l’empresari s’ha de plantejar com afecta en l’Impost sobre Societats de la seva empresa el fet de regalar una cistella de Nadal (en qualsevol de les seves formes) a cadascun dels seus treballadors. En aquest sentit, l’article 13.1.f) de la Llei de l’Impost estableix que no són despeses deduïbles els donatius i les liberalitats. No obstant això, més endavant el mateix article puntualitza que no s’entenen compresos dintre dels conceptes de donatius i liberalitats aquells “usos i costums que s’efectuïn respecte al personal de l’empresa”.

Per tant, tot porta a pensar que si les paneres de Nadal es regalen recurrentment any rere any als treballadors, aquest gest es converteix en un costum deduïble per l’empresa, sempre dintre del límit de l’1% de la base de tributació positiva mitjana dels tres últims exercicis establert en el mateix article.

En aquest punt ens podem fer la següent pregunta: és discriminatori aquest article per les empreses de nova creació? El concepte costum necessita el pas del temps, però llavors, aquesta despesa no seria deduïble els primers anys? Vol dir això que una empresa no es pot deduir una despesa que passarà a ser costum amb el pas del temps?

Després d’aquestes preguntes, passem a analitzar les conseqüències en la tributació indirecta per l’empresa. En relació amb l’IGI, l’empresari quan compra les cistelles de Nadal o els productes que la constitueixen, suporta unes quotes d’IGI. La pregunta en aquest cas és la següent: són deduïbles aquestes quotes suportades en la compra? La resposta la trobem en l’article 64.1.d) de la Llei de l’IGI, que estableix que en cap cas podran ser objecte de deducció els béns o serveis destinats a atencions a clients, assalariats o terceres persones.

En conclusió, es desprèn clarament de la Llei que les quotes d’IGI suportades en la compra de les cistelles de Nadal, enteses com a “atencions als assalariats”, no poden ser objecte de deducció en cap proporció.

Una vegada analitzada la fiscalitat de cara a l’empresari, passarem a analitzar quina afectació tributària té la recepció de la cistella de Nadal per als treballadors.

Aquests regals, en qualsevol de les seves formes (paneres, diners, etc.), que fan les empreses als seus empleats tenen la consideració de rendiment en espècie per al treballador, segons el Comunicat Tècnic número 61, de 27 de setembre del 2017, publicat al web oficial d’impostos d’Andorra.

El fet que es considerin rendes en espècie provoca que el valor de la cistella de Nadal s’hagi d’incloure a les nòmines dels treballadors com a més salari, cosa que fa augmentar la base de tributació subjecta a IRPF, així com el conseqüent augment de la base de cotització de la CASS.

En aquest punt, el Comunicat Tècnic mencionat anteriorment disposa que en cap cas s’han d’equiparar les cistelles de Nadal als regals que pugui realitzar l’empresa als seus empleats per premiar l’antiguitat, entre d’altres, ja que aquests últims es tracten de liberalitats d’empresa que no responen al concepte de costum i, per aquest motiu, en cap cas es defineixen aquestes liberalitats com a rendiments en espècie, sempre que el seu lliurament sigui voluntari i que tingui caràcter ocasional i excepcional.

*Laura Camprubí, Responsable de Planificació Patrimonial de Vall Banc

tracking