La tribuna
Lideratge
La cònsol d’Andorra la Vella encapçala la ‘croada’ anticotxes
Com a màxima autoritat parroquial, la cònsol d’Andorra la Vella encapçala la croada contra el vehicle privat. Més que a cap altra parròquia, mesures successives han anat afectant els vehicles a motor, i no han sortit estalvis ni tan sols els clípols, amb la gran majoria de les línies desviades del centre cap a la part baixa, avinguda Tarragona avall.
Les xarxes distribueixen una caricatura satírica del quadre de Rigaud amb un Lluís XIV amb la cara del monarca substituïda per la de la política andorrana, amb el (no tant) imaginatiu referent de la segona síl·laba del cognom de la filla d’en Sícoris per la del “rei Sol”. Qui sap si en altres temps a aquell “advocat dels pobres” algun client li hauria encomanat la redacció d’una “súplica” a (contra) la filla.
Més enllà de la caricatura i de la sàtira, han sorgit iniciatives de més nivell contra la mesura de la cònsol, com ara l’acció del PS al mateix comú i l’encara més estesa de la recollida de signatures de ciutadans en demanda de la retirada de la decisió, que ja ha començat a acumular adhesions.
Fer pagar per l’aparcament a la capital des del primer segon afectarà sobretot els qui viuen (vivim) tot l’any en aquestes valls i especialment els veïns de la resta de parròquies, desplaçats a fer una compra o un tràmit que es pot resoldre dintre d’aquest període de temps.
Als arribats de frontera enfora no els vindrà de trenta minuts en un pagament, d’altra banda difícil de fer efectiu un cop marxin, sense immobilització o retirada del vehicle per la grua.
De la croada esmentada contra els cotxes a la capital han estat exemples, a més de la desviació d’itineraris d’autobusos, la reserva a vianants de l’avinguda Meritxell, de la Rotonda al carrer de la Unió, per enllaçar amb l’avinguda Carlemany d’Escaldes, o la del carrer Callaueta, amb nova pavimentació inclosa.
En aquest país la tradició de treure el cotxe per a un recorregut de centenars de metres, a anar a comprar el pa o el diari, per esmentar dos exemples, el canvi de costums no és tan fàcil, ni donada la tradició de liberalisme i individualisme serà gens fàcil canviar un hàbit tan generalitzat com el de sistema de mobilitat personal.
Des d’algun sector de l’oposició han afirmat que la nova restricció comunal obeeix només a un afany recaptatori, d’augmentar els ingressos públics locals, i costa de trobar un altre motiu més segur i incontestable.
I la croada de la corporació encapçalada per l’encara primera autoritat local de la capital potser està lluny d’acabar. Encara es poden aplicar noves iniciatives amb propòsit semblant mentre, com a contrast, encara no s’ha eliminat definitivament el projecte de funicular al pic del Carroi, ni el de la fonteta de colors a la vora del riu, per esmentar-ne un parell.
No fa gaire, amb tuf de globus-sonda, va sorgir un intent de promoció de la candidatura de l’actual cònsol a cap de Govern, a l’empara de l’onada feminista i, fins i tot, d’una declaració de l’actual titular, Xavier Espot, que ja va sent l’hora d’una primera autoritat executiva que sigui dona. I és veritat. Però passa com quan al Toni Morell li plantejaven el canvi constitucional, de Coprincipat a República, i responia: “Amb quin president, amb el Jaume Bartomeu?”
D’altra banda, si ciutadans de qualsevol lloc del món reclamen el vot en els comicis a la presidència dels Estats Units, perquè el resultat influeix directament en les seves vides personals, aquí es podria reclamar el mateix dret per a les comunals de la capital o, fins i tot, de l’antiga entitat que formaven, abans de la separació, Andorra la Vella i Escaldes. Una utopia, ucronia, o quimera, d’acord.