Efectes directes i indirectes de la covid

Un excés de confiança està recaient sobre els mercats financers, en què els inversors aposten que es mantindran les polítiques de suport, originant una uniformitat d’opinió en el mercat que eleva el risc de correcció de preus. Els agents de la indústria financera ho defineixen com a complaença. Així, si els inversors es replantegen les perspectives de creixement econòmic i per a les polítiques monetària i fiscal, podrien reaparèixer pressions sobre la liquiditat, així com el risc que aquestes acabin en insolvències. “Una correcció dels preus dels actius, en cas que els inversors revaluïn sobtadament les perspectives de creixement o de les polítiques, unida a les elevades vulnerabilitats, podria tenir efectes indirectes sobre la confiança i posar en perill l’estabilitat macrofinancera”, alertava l’FMI.

Els riscos per a l’estabilitat financera han estat controlats fins ara, però és necessari actuar per abordar les vulnerabilitats exposades per la pandèmia, amb referència a l’augment del deute corporatiu, les fragilitats en el sector de les institucions financeres no bancàries, l’augment del deute sobirà, les preocupacions sobre l’accés als mercats per a algunes economies en desenvolupament i la disminució de la rendibilitat en alguns sistemes bancaris.

Recomanem als players de la indústria hotelera i els sectors relacionats directament o indirectament la urgent reformulació de polítiques/accions durant aquest any 2022 per salvaguardar l’estabilitat financera/econòmica mitjançant l’ús de mesures, incloses proves de resistència específiques del sector, així com el desenvolupament de noves eines i accions segons sigui necessari.

Probablement, i no tractem en aquest article d’endevinar el que esdevindrà en un mitjà termini, la teoria dels cicles s’imposarà; revisant les últimes crisis, després d’un cicle expansiu, l’economia necessita d’un període contractiu, amb durades molt normalitzades entre 4 i 6 anys. Si l’any 2020 és un any en què comença el cicle recessiu, la durada prevista, segons sèries històriques, ens portaria a una recuperació total de l’activitat el 2025-2026.

Si aquest és l’escenari del qual partim, què hauríem de fer? Abans de res, un bon diagnòstic amb una projecció creïble i ajustada a aquest escenari, és al que hem de dedicar el nostre temps actual. Poca lectura de premsa i distraccions, que no ens porten a res sinó encotillar-nos en el pensar general. En segon ordre, establir ja un pla d’accions.

Caldrà pensar a ajustar tots els capítols de despesa a aquest horitzó temporal, acomodant-los a aquesta perspectiva 2026; desapalancar els d’actius i/o contractes i passar aquest risc als grans fons de real estate amb una solvència i capacitat molt més resistents, situant askings price a nivells més coherents, reestructuracions del deute sota aquest horitzó i fre i molta anàlisi abans d’aventurar-nos en els plans d’expansió, també són un must que ens hem d’exigir.

Ni els governs, ni les entitats supranacionals, ni les entitats financeres locals tenen pulmó ni balanços suficients per aguantar més riscos davant un escenari 2026. Probablement des d’aquest angle, traspassar part d’aquest risc financer als fons de crèdit alternatius pugui ser una altra finestra.

Una vegada tinguem el nostre pla d’accions, executar-les de la millor manera i com més aviat millor, i no realitzar brindis al sol, que no arribarà en el curt ni en el mitjà termini. És cert que podem tenir repunts de l’economia, però entenent-los sempre que estan dins d’un cicle baixista. “En borsa diuen els experts que quan estem en un procés baixista, davant els repunts, vendre.”

El negoci hoteler per als pròxims temps, tant des del punt de vista de l’inversor-propietari, com de l’operador, no seran tan brillants i el recorregut en rendibilitat serà més baix. Qualsevol rendibilitat esperada ha de ser prevista a llarg termini i a uns nivells d’exigència més baixos als vistos en el passat.

L’oferta, amb tota seguretat, serà més feble en un futur dins d’aquest cicle, i la demanda també, perquè la pèrdua de poder adquisitiu en els períodes depressius és important; finalment els clients del nostre hotel som aquestes persones. Vindran menors rendibilitats. Siguem realistes i no ens carreguem de sentimentalismes; els efectes directes i indirectes de la covid-19 han estat molt nocius i les seves conseqüències trigaran a curar-se.

* Antoni Cuadrada, Director sènior a Horwarth Htl