Deu anys d'inversió estrangera a Andorra

L’any 2022 en farà deu de l’aprovació de la Llei d’inversió estrangera a Andorra. No és una efemèride qualsevol, fins l’any 2012 hi havia moltes restriccions al capital estranger i era impossible que tingués una posició majoritària a la societat andorrana. Era una anomalia en un món global. Tot just començàvem a sortir de la crisi financera del 2008 i s’havia tornat a fer evident la necessitat de diversificar l’economia andorrana. En aquell moment va ser una iniciativa legislativa trencadora, un missatge al món d’obertura i modernitat. Una idea transformadora que va caldre reforçar amb un marc fiscal homologable, amb la signatura de CDI i amb la cooperació internacional i la transparència en matèria fiscal. Amb la perspectiva que dona el pas del temps crec que el balanç és positiu. La llei de l’any 2012 ens ha permès, per exemple, consolidar un sector de medicina privada que ofereix tractaments mèdics que abans només es trobaven fora de les nostres fronteres; també ha propiciat que empreses amb un important component d’I+D s’hagin instal·lat al país per desenvolupar la seva activitat, i ha facilitat que Andorra hagi esdevingut un destí ideal per a empresaris que poden gestionar la seva empresa des de qualsevol lloc del món: els nòmades digitals.

Fa deu anys es va dissenyar un procés de sol·licitud i aprovació d’inversió estrangera assumible en aquell moment. La por al desconegut va pesar. La prioritat era evitar capital i inversors indesitjables que representessin un risc reputacional per al país i malmetessin l’obertura. Ha passat el temps, tenim molta més experiència i coneixement i, tot i algun ensurt, no hem tingut cua de pirates.

Tot el que hem après ens ha de permetre reconèixer els encerts i, amb ulls crítics, impulsar una millora de la Llei d’inversió estrangera. No hauria de ser difícil, l’essència ha de ser la mateixa: afavorir l’arribada de capital estranger i accelerar la diversificació econòmica. Per dir-ho ras i curt, cal més agilitat i flexibilitat. Per aconseguir-ho la recepta ha d’incloure tres ingredients: digitalització, validació posterior i simplificació de la documentació requerida.

El primer ja s’ha iniciat. L’administració ha de prosseguir i, a poder ser, accelerar la transformació digital fins aconseguir que tota la tramitació d’inversió estrangera es pugui fer íntegrament de forma on-line. Un canvi radical que requereix inversió. Cal determinació i, sobretot, el convenciment que els tràmits manuals i presencials no garanteixen un millor control. Disposar d’eines digitals avançades és la millor carta de presentació als futurs inversors.

El segon, possiblement el més important, és permetre que els inversors, i per extensió les empreses, puguin començar a funcionar des del primer dia sense necessitat d’esperar a tenir totes les pertinents autoritzacions de l’administració. Com ja es fa a molts països l’inversor no hauria d’esperar a rebre l’autorització definitiva, l’administració realitza les comprovacions i requeriments d’informació a posteriori. Seria un senyal de maduresa administrativa. Els inversors, els administrats en general, no entenen que per a l’administració el temps no tingui importància.

Finalment, s’ha de simplificar notablement la documentació exigida en cada expedient. Es demana molta informació poc rellevant i que en molts casos costa molt temps aconseguir, i això encara dilata més tot el procés. Molta d’aquesta documentació és preventiva, orientada a conèixer l’inversor i la seva reputació. Limitacions que, per exemple, fan gairebé impossible articular ampliacions de capital a través de fons d’inversió. Hi ha formes més eficients per fer-ho, existeixen eines digitals que permeten fer les comprovacions escaients sense necessitat de sol·licitar cap documentació.

Andorra ha afrontat canvis molt ambiciosos en molt poc temps. Podem tenir la temptació d’aturar-nos per pair els canvis. No ens podem parar aquí, el món en el qual vivim canvia cada cop més ràpid i l’èxit passa per tenir capacitat d’adaptació. Andorra ha de seguir apostant per la fórmula de potenciar els sectors tradicionals i alhora afavorir-ne de nous. I parlant de nous sectors, no hauríem de perdre l’oportunitat d’esdevenir pioners en sectors com els actius digitals, però d’això en parlaré un altre dia.

* Josep Maria Missé, Soci de Giraffe Strategy