Energia

Els mitjans i els usuaris europeus, i especialment els del sud del Runer –o almenys són els que més ens arriben– es queixen dels preus disparats de l’energia, sobretot de l’elèctrica, que a la vegada repercuteix en la resta de preus i en uns índexs d’inflació disparats a nivells que no es coneixien des de feia molts anys.

En comparació, i en aquest cost concret, tornem a viure en un paradís. FEDA va anunciar que congelaria les tarifes aquest 2022 i ho està complint, almenys fins a la primavera, mentre ho consideri encara rendible.

Una demanda constant dels ciutadans assabentats any rere any que els beneficis d’aquesta parapública, lliurats al Govern per als pressupostos generals, es destinarien a rebaixar els rebuts dels usuaris. I això és el que s’ha fet. En principi, la intenció anunciada era mantenir la congelació tot aquest any, però vist el panorama, la promesa es va limitar fins que arribi la primavera. Se suposa que aleshores, amb la pujada de termòmetres, el consum i els rebuts aniran a la baixa, en la relació habitual de proporcions invertides.

Una de les claus és la disminució en paral·lel de la dependència energètica. No només pel subministrament doble dels dos estats veïns: la millora de transformacions i les xarxes de distribució expliquen aquesta realitat, juntament amb la disminució de la transferència a l’erari públic.

Perduda en la memòria d’anys molt passats i si el record no és traïdor, la proporció de l’energia creada “fronteres endins” era del quinze per cent de la consumida. Fa pocs dies, FEDA anunciava amb orgull intuït que l’any que ve aconseguirà augmentar la proporció, fins al vint-i-sis per cent amb creixement constant en anys successius.

L’avenç en sentit positiu té un altre factor destacable: la nova producció és fonamentalment de la que s’anomena “energia sostenible”, o neta.

Fonamentalment, la del sol. Segons l’anunci de la parapública aquesta mateixa setmana, ja s’han habilitat des de fa poc 110 instal·lacions per les teulades de les valls, que n’asseguren una bona part per a l’autoconsum dels veïns dels edificis concernits, i hi ha quaranta projectes més en tràmit.

S’acumula aquest progrés a l’entrada en servei de les centrals de cogeneració, aprofitant sinergies, com ara la del forn de la Comella, o la de Soldeu.

I és que una altra constant en les conferències informatives anyals de la parapública és la inversió en millores tecnològiques de tota mena. I així, entre les diverses decisions coincidents en l’alleujament de les dificultats per a les microeconomies derivades de la pandèmia, aquesta de les tarifes elèctriques, especialment de les domèstiques, ocupa un lloc destacat i que caldria valorar.

Veurem si la promesa es pot mantenir, com més temps millor. Més enllà de la primavera i també de l’estiu. Potser hem assimilat la congelació del preu de la llum sense adonar-nos-en gaire.

Tanmateix, us convido, lector/a a fer una prova del nostre nivell de paradís elèctric: expliqueu a familiars i amics el que pagueu al mes per la “llum”, com s’acostuma a anomenar col·loquialment.

Estrany serà que no provoqueu exclamacions admiratives, potser fins i tot amb un toc d’enveja més o menys sana.